Resultats de la cerca

Fundador de la companyia Chupa Chups, fou l’introductor del caramel rodó amb pal al mercat espanyol El seu avi, Josep Bernat, fou el primer confiter elaborador de caramels a l’Estat espanyol al s XIX i el seu pare, Romà Bernat, creà la fàbrica de galetes La Gloria, on Enric Bernat treballà de jove Els seus orígens empresarials es troben en la productora de formatges Massanés i Grau El 1950 fundà la seva primera empresa confitera, Productes Bernat El 1954, l’empresari Domingo Massanés li proposà fer-se càrrec de la Granja Asturias, dedicada a elaborar productes derivats de la poma amb l’…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…

Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos  1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…

Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…

Obtingut el grau de batxiller, estudià filosofia pel seu compte Conreà la poesia i el 1903 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona amb un Idilli maragallià Publicà el 1904 el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols , prologat per Maragall Sota el pseudònim d’ Augusto de Altozanos publicà una obra insòlita i agosarada, El nuevo Pascual o la Prostitución 1906 Des del 1908, en què fou designat secretari de l’agrupació Les Arts i els Artistes, es dedicà a la crítica d’art i collaborà en nombroses publicacions El Poble Català , Las Noticias , La Publicidad , Papitu , Vell i…

Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona…

Vida S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres 1940-42 A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona 1942-49 Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren…

Es formà a Londres, al Westminster Technical College, la St Martin's School of Art i finalment a la Royal Academy Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà com a dibuixant tècnic Completà els estudis artístics després de la guerra, malgrat ser expulsat de la Royal Academy, i es dedicà en un principi al disseny d’exposicions d’art i a l’ensenyament del disseny gràfic al Central School of Arts and Crafts de Londres i a la Universitat de Durham de Newcastle-on-Tyne Aquests anys féu les seves primeres exposicions a l’Institute of Contemporary Art, on amb altres artistes com ara Eduardo…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1965, els dos anys següents en fou professor ajudant a la càtedra de dret polític Tanmateix, la seva trajectòria posterior se centrà, sense abandonar totalment la pràctica jurídica, en la creació literària i en la participació en activitats i institucions culturals diverses, moltes de les quals contribuí a impulsar fou, entre altres, director de publicacions de l’Editorial Kairós del 1967 al 1971, codirector del suplement literari de Tele-exprés 1974-78, cofundador i membre del comitè de redacció de la revista Hora de Poesía 1984, director…

Es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on estudià interpretació Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la qual obtingué els premis Critica Serra d’Or i el Nacional d’interpretació  Lorenzaccio 1988, d’Alfred de Musset  Vador 1989, de Josep Maria Muñoz Pujol, en la qual interpretava Dalí  Trucades a mitjanit 1991, d’Eric Bogosian  Las amistades peligrosas 1993, de Christopher Hampton, i El crítico 2014, de Juan Mayorga Ha dirigit diverses obres…