Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Lluís Baldó
Història
Ciutadà de Perpinyà, fill del lloctinent del procurador general de Rosselló i Cerdanya, Onofre Baldó.
El 1629 obtingué el càrrec d’assessor del governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya Els cònsols de Perpinyà li encarregaren la redacció d’un memorial dirigit a Felip III, demanant per als comtats una administració separada de la Generalitat de Catalunya També és autor d’una Descripción de los condados de Rosellón y Cerdaña
Baldo degli Ubaldi
Història del dret
Jurista italià, deixeble de Bartolo da Sassoferrato i de Federico Petrucci.
Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català
Maria Baldó i Massanet
Folklore
Educació
Pedagoga i floklorista.
Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Rossend Llates i Serrat
Música
Escriptor, compositor i crític musical.
Es llicencià en dret Fou un dels representants de la bohèmia intellectual Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, “La Publicitat” i “El Be Negre” Se n'hagué d’anar el 1936, i fou empresonat a l’Espanya franquista Poeta noucentista, publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, amb data del 1937 Edità Resum de poètica catalana 1932, en collaboració amb Serra i Baldó, Francesca Bonnemaison de Verdaguer 1972, juntament amb Maria Cinta Balagué, les memòries Trenta anys de vida catalana 1969 i Ésser català no és fàcil 1971 i, amb la seva muller,…
Bartolo da Sassoferrato
Història del dret
Jurisconsult, cap de l’escola dels glossadors.
Fou un destacat comentarista del dret romà i rellevant jurista Participà en la redacció de la Butlla d’Or de Carles IV d’Alemanya Deixà comentaris al Corpus Iuris Civilis i nombroses obres menors sobre dret municipal, béns eclesiàstics, contractació mercantil, dret d’obligacions, etc En dret públic són coneguts els seus tractats De represaliis, De Guelphis et Gebellinis, De tyrannia, De regimine civitatis, etc Hom ha fet més de 50 edicions de les seves obres completes Cal reconèixer-li els defectes d’acumulació de citacions en la seva obra, i el fet d’haver deformat l’autèntic dret romà,…
Miquel de Ribes i de Vilar
Literatura catalana
Escriptor.
Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior…
,
Rossend Llates i Serrat
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Es llicencià en dret i feu també estudis de música, tot i que es dedicà bàsicament al periodisme Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a “Revista”, Destino i “Tele-estel” S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià Publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, que sortí amb la data falsa del 1937 Escriví…
Alfonso de Lucas Soriano
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Després de fer estudis d’aparellador i de tècnic industrial, habilità una nau a Madrid, on aixecà els estudis Ballesteros Tona-Film, treballant-hi com a decorador en cap durant dos anys Amb clares influències de l’ art-déco i la Bauhaus, s’estrenà amb Patricio miró una estrella 1934, José Luis Sáenz de Heredia, rodatge que es prolongà gairebé un any perquè tot l’equip tècnic era debutant A continuació feu tres cintes consecutives del prolífic José Buchs basades en sengles novelles Diez días millonaria 1934, Madre Alegría 1935 i El niño de las monjas 1935, a més de collaborar en La…
Maria Gràcia Bassa

Maria Gràcia Bassa
© Autor desconegut. Arxiu Municipal de Palafrugell-Fons Família Bassa Rocas
Literatura catalana
Poetessa, periodista, traductora i folklorista, coneguda generalment per la signatura Gràcia B. de Llorens.
Vida i obra Filla de Joan Bassa i Bosch 1838-1906, comerciant que havia fet fortuna a l’Havana, i d’Irene Rocas i Romaguera 1861-1947, folklorista i lexicògrafa, gaudí d’una educació privilegiada per a la seva època El 1902 s’inicià en la creació literària, i el 1903 publicà els seus primers poemes en els setmanaris empordanesos Catalunya artística i La Crónica , de Palafrugell Participà en diverses ocasions als Jocs Florals de Girona i fou guardonada amb el premi Prudenci Bertrana 1903 i el premi de la Diputació Provincial 1909 Aquests èxits primerencs li permeteren entrar en contacte amb…
,