Resultats de la cerca

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan…

Estudià al Pembroke College de Cambridge 1958-66, on es doctorà el 1969 Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge 1966 i a Oxford 1971, i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor Ha…

Estudià a la Christ’s Hospital School i al Royal College of Music de Londres, on s’especialitzà en clarinet L’audició de L’enfance du Christ d’Héctor Berlioz l’impulsà a prosseguir estudis de direcció orquestral, i el 1949 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra Kalmar de Suècia El 1957 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i dos anys més tard substituí O Klemperer en la direcció de Don Giovanni a la Sadler’s Wells Opera La companyia el contractà fins el 1961, any que inicià una gira per Europa i el Japó amb l’Orquestra Simfònica de Londres El 1965 debutà al…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de…

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta amistat amb ChA…

Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod

Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les…