Resultats de la cerca

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu

Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I , però fou absolt el 1398 Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l’Humà com a vicecanceller 1404 Dugué a terme nombroses ambaixades a França 1389-90, al concili de Pisa 1409 i al de Constança 1416, on tingué una actuació brillant El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalanoaragonesa Fou un dels comentadors famosos dels…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on es graduà amb el primer premi 1928 i on fou professor supernumerari 1930-34 i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa Mallorca, i féu diverses gires per l'Estat espanyol, Egipte i França El 1940 emigrà a Amèrica Exercí la docència al Conservatori Nacional de Panamà i a les universitats de Saint Augustine Florida i de Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac És autor de composicions de…

Fill i successor d’Hug I de Cardona i de Beatriu d’Anglesola Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre 1342, defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca 1347 i participà en l’expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d’Aragó contra la invasió castellana Fou molt amic de l’infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera , a la caiguda del qual contribuí El 1375 Pere III l’elevà a la categoria de comte Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d’Anglesola, amb el vescomtat de…

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007, el McKinley…

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”

Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà…

Fill illegítim del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V L’escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa No fou, tanmateix, consagrat fins el 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l’antic bibliotecari erasmista de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona Residí, com aquest…