Resultats de la cerca

Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM 1958 El mundo al revés CM…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari…

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…

Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada Lectures…

El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana

Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes

El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica Acompanyà el militar JB Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia 1776, de la qual escriví un Diario feu també un mapa de la regió explorada

El 1878 obrí taller a Barcelona —on sobresurt la seva estàtua d’Elcano 1884, al passeig de Gràcia—, i uns deu anys més tard s’installà a Madrid Féu monuments per la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina —monument a Zumalacárregui, 1887, a Guipúscoa— A Madrid treballà a les esglésies de San Marcos i de les Comendadoras de Santiago Interpretà amb força i barroquisme l’anecdotisme de la seva època

Estigué vinculat a les parròquies de Codalet, de Portvendres i de Sant Josep de Perpinyà, entre altres Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà 1881 i de la de Sant Martí del Canigó 1904