Resultats de la cerca

Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els…

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector deVallfogona i els seus escrits 1889, Història deVallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari de Vallfogona de Riucorb 1934-35, i posteriorment exercí a Granyena de Cervera i a Barcelona Fora del camp mèdic, difongué la figura i l’obra de Francesc Vicent Garcia, el…

Fill d’un catedràtic de medicina de la Universitat de Cervera, restà orfe de pare al cap de pocs mesos i fou protegit per Ramon Llàtzer de Dou, del qual més tard publicà una biografia 1885 Estudià gramàtica llatina i retòrica a Igualada i, a partir del 1822, filosofia i dret a Cervera, on obtingué el títol de batxiller en lleis 1829 i de doctor en cànons 1832, i on fou professor del 1832 al 1835 Visqué a Itàlia, com a institutor de dos nebots de Dou, del 1835 al…

Estudià a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès Amplià els seus estudis a Itàlia 1970-72 Des del 1975 és professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1985 Dins de l'àmbit acadèmic, fou membre de la Junta Consultiva del Rectorat de la Universitat de Barcelona 2005-12…

Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú

Jesuïta, ocupà diversos càrrecs i fou visitador apostòlic del Japó i de les Filipines Es feu famós pel fet d’haver creat a Barcelona l’anomenat Cottolengo del Pare Alegre Jacint Alegre i Pujals , inspirat en el de Torí, i per haver impulsat la creació d’uns altres dos a València i a Las Hurdes Extremadura

En 1937-40 combaté en la Guerra Civil Entre el 1940 i el 1942, entre altres feines, féu de mestre interí a VallfogonadeRiucorb L’any 1943 començà a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic de Tarragona i el 1946 cofundà el Club d’Escacs Tarragona i participà en diversos torneigs entre el 1951 i el 1954 De formació autodidàctica, com a historiador s’especialitzà en demografia, economia, urbanisme i societat de Tarragona És autor, entre d'altres obres, d' El Corregimiento de…