Resultats de la cerca
Es mostren 1012 resultats
Grigorij Kozincev
Cinematografia
Director cinematogràfic soviètic.
Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964
Diego Enríquez del Castillo
Cronologia
Història
Cronista castellà.
Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb…
Pere Sacoma
Arquitectura
Arquitecte.
Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…
Abgar V d’Edessa
Història
Rei d’Edessa (Mesopotàmia) a qui hom atribueix una correspondència amb Jesucrist on aquell li demanava que el guarís.
Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu origen en el…
Joan Evangelista
Talla romànica catalana de Joan Evangelista, de procedència desconeguda
© Fototeca.cat
Cristianisme
Apòstol.
Fill de Zebedeu, seguí Jesús juntament amb Jaume, el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dóna per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no…
Pere Gabriel i Carreras
Música
Compositor i director català.
Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…
Joan Sentís
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…
Joan Desplà
Història
Història del dret
Doctor en lleis, tresorer i conseller dels reis Martí l’Humà i Ferran d’Antequera.
Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei…
Enric Vila i Marieges
Història
Política
Polític republicà.
Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina