Resultats de la cerca

Monjo de Lerins, fou després abat d’una comunitat a la illeta del Roine, prop d’Arle Elegit arquebisbe d’Arle, aleshores seu primacial de les Gàllies i d’Hispània, convocà diversos sínodes, entre els quals hi ha el concili II d’Aurenja 529, que condemnà el semipelagianisme i ensems es pronuncià per un augustinisme moderat Se'n conserven 238 sermons, tres tractats teològics i dues regles monàstiques La seva festa se celebra el 27 d’agost

Fomentà la vida comuna dels clergues Quan destituí el bisbe Celdoni de Vesotium el papa LleóI li tragué la jurisdicció metropolitana, i Hilari anà a peu a Roma Fou adversari declarat de la doctrina d’Agustí sobre la gràcia La seva festa se celebra el 5 de maig

Fou l’enllaç entre Khildebert I i Tòtila, rei dels ostrogots i conqueridor de Roma Autor d’una regla monàstica que després fou incorporada a la de sant Benet d’Aniana La seva festa se celebra el 16 de juny

Proclamat rei d’Itàlia en oposició al rei Rodolf II, no pogué, però, prendre Roma, malgrat el seu casament amb la princesa Marozia 932 El 931 associà al tron el seu fill Lotari II Vençut el 945 pel marquès Berenguer d’Ivrea Berenguer II d’Itàlia, es retirà a Arle 946

Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania

Segons la divisió de l’Imperi feta pel seu pare, li correspongué l’administració d’Hispània, Britània i les Gàllies Exercí una autoritat superior sobre els seus germans Constant I i Constanci II, la qual cosa provocà el recel de Constant, que dominava Itàlia i Àfrica Fou mort quan intentava de sotmetre el seu germà

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

És mencionat pel papa Zòsim en la carta a Patrocle, bisbe d’Arle, com a evangelitzador tramès a les Gàllies des de Roma Segons Gregori de Tours fou un dels bisbes arribats a les Gàllies amb sant Dionís de París  La seva festa se celebra el 29 de desembre

Era monjo de Sant Víctor de Marsella La seva activitat com a bisbe fou intensa Al concili de Narbona 1031 o 1032, on es parlà de Sant Martí del Canigó, féu coneixença amb el bisbe Oliba de Vic, sens dubte el promotor d’aquell concili En altres reunions conciliars, com a la de Niça del 1041 on feia costat al cèlebre Odiló, abat de Cluny, Riambau difongué la pau i treva de Déu promoguda ja abans pel seu amic Oliba per mitjà de decrets i de cartes als bisbes italians Tornà a ocupar-se'n en un altre concili narbonès del 1043, on també comparegué Guifré de Narbona, l’arquebisbe simoníac i guerrer…

Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort, fastuosa,…