Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Antoni Careta i Vidal
© Fototeca.cat / D. Campos
Teatre
Literatura catalana
Escriptor.
Menestral, fou membre de La Jove Catalunya i collaborà amb escrits literaris i patriòtics en La Bandera Catalana , publicació de la qual fou director, L’Escut de Catalunya , La Renaixença i La Illustració Catalana Amic de Francesc Pelagi Briz, tingué un paper molt destacat en les revistes que aquest creà, Lo Gai Saber que dirigí en 1878-80 i Calendari Català on publicà una sèrie de biografies d’escriptors de la Renaixença , i de les quals fou molts anys secretari de redacció El 1860 estrenà la comèdia de costums en vers Vells i joves escriví també, en el mateix gènere Tot per ella 1894,…
,
Pau Parellada i Molas
Literatura
Militar
Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Es graduà de tinent d’enginyers el 1878 i fou professor de l’Academia General Militar Retirat de coronel, s’establí a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets a través dels quals intentava la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes També en produí en català que sovint eren traduccions pròpies dels altres Lo mosso de l’esquadra, La tornada d’en Baldiri, Quatre passos…
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
Autor teatral.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals “Barcelona Cómica”, La Vanguardia , “Blanco y Negro” i “ABC” Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels…
Petroni
Literatura
Escriptor llatí.
Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Gramàtic.
Llicenciat en ciències físicoquímiques 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Fou secretari-redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, collaborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana , criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat Més que investigador, fou un bon divulgador de les doctrines…
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor.
Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Com a novellista s’inicià amb Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme assajà el gènere policíac amb El collar de la Núria 1927, i amb La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1928 alternà l’humor amb un estil irreverent a la manera d’Anatole France Després de L’anell i la fàbrica 1928 i Tot de contes 1929, escriví Una mena d’amor 1931, narració eròtica A l’exili publicà Tres a la reraguarda 1940, contes amb temes de la guerra civil o populars, i El Rúsio i el Pelao 1950, anàlisi psicològica d’uns…
Emili Vallès i Vidal
Literatura catalana
Gramàtic.
Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901 Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , “Montserrat” —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat Catalana” —de la qual fou redactor en cap— i Catalunya , entre d’altres El 1904 publicà un Resum de gramàtica catalana…
Teodor Llorente i Olivares
Literatura catalana
Poeta, periodista, traductor i historiador.
Vida i obra Llicenciat en dret 1858, fou director del diari “La Opinión” 1861, que adquirí del marquès de Campo, el 1866, i el transformà en “Las Provincias”, que dirigí efectivament fins el 1904 i honoràriament fins a la seva mort Hi exercí d’ideòleg literari i polític i hi demanà una descentralització «administrativa i moral» de l’Estat espanyol Fundà i dirigí la “Revista de Valencia” 1880-83, i fou nomenat cronista de la ciutat 1890-1911 a moltes de les seves cròniques periodístiques utilitzà el pseudònim de Valentino Evolucionà des del liberalisme moderat fins al monarquisme i el…
Teodor Llorente i Olivares
Historiografia catalana
Historiador, poeta, periodista i polític.
Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del s XIX i principi del s XX La seva múltiple i polifacètica acti- vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicís- sim Llorente i Ferrando i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat intellectual Es llicencià 1858 en dret i…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,