Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Antonio Pereda
Jeroni escrivint , dibuix d’Antonio Pereda
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor barroc castellà.
Deixeble del seu pare i de Pedro de las Cuevas a Madrid En un primer moment treballà a la cort de Felip IV Deixada la cort, conreà la pintura religiosa i les natures mortes i quadres de vanitats Hom destaca El somni del cavaller Academia de San Fernando, Madrid El seu estil es caracteritza per una composició abarrocada, amb gran cura dels detalls i una lluminositat molt contrastada
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona
Semònides
Literatura
Poeta iambògraf grec.
Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre…
Domènec Teixidor
Música
Mestre de capella i compositor català.
S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps…
Manuel Jerónimo Romero de Ávila
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del…
Loïs Alibèrt
Lingüística i sociolingüística
Filòleg occità.
Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…
Josep Guardiola i Grau
Economia
Comerciant.
Fill d’una de les famílies notables de l’Aleixar, emigrà a a Guatemala, on treballà en negocis de propietat immobiliària i en el comerç d’importació i exportació, mitjançant el qual introduí a Espanya diversos productes desconeguts fins aquell moment Fou titular de la important propietat Chocolá i accionista del Canal de Panamà quan els francesos van iniciar l’obra A París, on residí anys, publicà la gramàtica d’una llengua inventada per ell Gramatica uti nove prata kiamso orba 1893 Adoptà una actitud de veritable indià envers el seu poble natal, on amb la fortuna feta a Amèrica construí l’…
Francesc Soler
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…
Antonello da Messina
Retrat d’home , obra del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià, fill d’un escultor.
Fou, probablement, deixeble de Colantonio a Nàpols —i no a Flandes com ha estat dit— on entrà en contacte amb la pintura de l’escola flamenca des del 1456 treballà a Messina De l’escola flamenca assimilà la tècnica de l’oli, i, versemblantment, fou ell qui la difongué per Itàlia assimilà també una concepció empírica de la pintura i una preferència per la perspectiva lineal i per les composicions verticals Crucifixió, Sibiu, Romania El seu empirisme, reflectit en una sobrevaloració dels detalls, el portà a pintar visions no convencionalment estàtiques, sinó momentànies de les escenes que…