Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
James Augustine Aloysius Joyce
Música
Escriptor irlandès.
Rebé una sòlida educació musical, i durant algun temps pensà a professionalitzar-se com a cantant A part de les referències a l’òpera, a la litúrgia catòlica i a la música popular irlandesa, i del fet que un dels seus reculls de poemes -Luigi Berio, Ernest Moeran i Karol Szymanowski en musicaren alguns- dugui per títol Chamber Music , el caràcter innovador d' Ulysses i Finnegans Wake rau granment en la sonoritat dels mots, i hom ha vist en l’esquema de totes dues novelles procediments anàlegs als de les grans composicions, aspectes que confereixen a l’obra de Joyce una musicalitat …
Miquel Peres
Literatura catalana
Escriptor.
Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor…
,
Narcís Vinyoles
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…
,
John Le Carré
Literatura anglesa
Pseudònim del novel·lista anglès David John Moore Cornwell.
Format a les universitats de Berna i Oxford, s’especialitzà en literatura alemanya, amb un parèntesi de dos anys 1950-52 en què serví a l’exèrcit com a oficial d’intelligència supervisant agents de graduació inferior en estats del bloc soviètic Després de dos anys com a professor a Eton, el 1958 ingressà al Foreign Office britànic, destinat a Bonn i Hamburg, i a partir del 1960 als serveis d’intelligència de l’MI6 Aquesta experiència fou decisiva per a la trama de les seves novelles, que el convertiren en un clàssic del gènere d’espionatge Centrà les primeres obres en la guerra…
Yasser Arafat

Yasser Arafat (1999)
© UN Photo/Eskinder Debebe
Política
Nom amb el qual és conegut el líder palestí Muḥammad ‘Abd Ar’ūf Arafat.
El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…
François Couperin
Música
Compositor, clavecinista i organista, el representant més important d’una llarga dinastia francesa de músics.
Vida François Couperin, generalment conegut per François el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat -orgue i clavicèmbal- amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, càrrec que François ocupà més tard Finalment, el 1685, a l’edat de divuit anys, François Couperin pogué ocupar el càrrec en…
Ferran II de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (Ferran V) (1474-1504), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504- 16).
Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…