Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Étienne Louis Malus
Física
Físic francès.
Oficial de l’exèrcit napoleònic, dirigí la construcció de fortificacions militars a diverses ciutats europees El seu llibre Théorie de la double réfraction de la lumière dans les substances cristallines 1811 donà lloc al descobriment del fenomen de la polarització, ben descrit per l’autor, però mal interpretat a causa del seu desconeixement de la teoria ondulatòria de la llum
Evaristo Crespo y Azorín
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec
Vladimir Vladimirovic Sofronickij
Música
Pianista rus.
Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…
José de la Canal
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
El 1785 professà al convent augustinià de Burgos Ensenyà teologia i filosofia a Salamanca, Burgos, Toledo i Madrid Després del retorn de Ferran VII el 1814, fou confinat a Àvila per haver collaborat al periòdic liberal “El Universal” De nou a Madrid rebé l’encàrrec de continuar, amb Antolín Merino, l' España Sagrada d’Enrique Flórez Féu dos viatges a Catalunya, on investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó sota el guiatge de Pròsper de Bofarull i als de Girona, Vic, Lleida, Ripoll i Poblet Fruit d’aquestes recerques foren quatre volums de l' España Sagrada els 43, 44 i 45 1819, 1826 i 1832,…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu ingrés, el disseny…
Josep Lluís de Delàs i Franco
Música
Compositor i director d’orquestra.
Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…
,
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Música
Filòsof, escriptor i músic alemany.
Estudià música privadament des de molt jove, però seguí una formació en lletres clàssiques que el dugué a exercir com a professor de filologia grega a la Universitat de Basilea Després de ser-ne expulsat, portà una vida erràtica i literàriament frenètica per Itàlia Al llarg de tota la seva existència, Nietzsche tocà el piano i compongué una música epígona, principalment, de Schumann i Wagner La seva negativa -i la dels seus primers editors- a publicar-la excepte l' Himne a la vida , 1887 ha estat la causa del relatiu desconeixement d’aquest aspecte del filòsof alemany fins a dates ben recents…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Educació
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872, i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, no tornà al seminari i cursà els estudis de magisteri Obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 i exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 Fou regent de l’escola normal de Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El…
,
Francesc Josep Maians del Peró
Història
Militar
Militar austriacista.
Guerra de Successió Hispànica El 23 de setembre de 1705, en el moment que la ciutat de Lleida capitulà davant dels austriacistes, era capità de dues companyies de les forces borbòniques, comandades pel governador Melo L’1 de gener de 1706, però, estava integrat en l’exèrcit de Carles d’Àustria, com a sergent major del regiment d’infanteria de la ciutat de València Amb aquest grau militar prengué part en diferents fets d’armes esdevinguts al Regne de València, principalment a Requena i el seu entorn Després de la derrota d’ Almansa continuà lluitant per la causa austriacista Així, durant l’…