Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ramon Escaler i Ullastre
Acudit gràfic de Ramon Escaler
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Literatura catalana
Dibuixant i comediògraf.
Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf Lambert Escaler
,
Iscle Soler i Samsot
Iscle Soler i Samsot , en el paper de Valeri, del drama Els vells , d’Ignasi Iglésias
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de…
Hanna Schwarz
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià música i cant a Essen i Hannover, i el 1970 debutà en aquesta última ciutat com a Maddalena Rigoletto Posteriorment passà a l’Òpera d’Hamburg, i el 1975 actuà al Festival de Bayreuth, on ha aparegut en edicions successives, amb un gran èxit de públic i crítica El 1977 interpretà el paper de Fricka La valquíria a l’Òpera de San Francisco, i el 1980 es presentà al Covent Garden de Londres, on el 1990 fou de nou aplaudida com a Waltraute El capvespre dels déus La temporada 2000-01 fou Dida La dona sense ombra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Ha protagonitzat…
Bernat Ferrandis i Badenes
Pintura
Pintor.
Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del primer…
Lluís Millà i Gàcio
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926 Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…
,
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper , a L’…
,
Joaquim García-Parreño i Lozano
Teatre
Literatura catalana
Actor, director i autor de teatre.
Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…
,
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
Josep Feliu i Codina
Josep Feliu i Codina, en un apunt de Marià Foix
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i periodista.
Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia, Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama, Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció…
, ,
Roger de Lloria

Estàtua de Roger de Lloria a Barcelona
© Lluís Prats
Història
Cavaller i almirall.
Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…