Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Stendhal
Música
Pseudònim, el més conegut dels nombrosos que feu servir, de l’escriptor francès Henri Beyle.
Polígraf de gran cultura, participà en les polèmiques més candents de la seva època, i la música no en fou una excepció En aquest camp, del qual tenia bons coneixements tècnics gràcies a la seva educació, es mostrà un apassionat de l’òpera italiana i, especialment, de G Rossini, de qui escriví una biografia, a més de les de J Haydn, P Metastasio i WA Mozart Des de les pàgines de diversos periòdics s’oposà als classicistes Dispers en la seva obra es troba un concepte de la música típicament romàntic, bé que Stendhal posà molt d’èmfasi en les diverses tradicions nacionals i la seva…
Joan Font
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604 Intervingué, com a…
Bartomeu Blasco i Ciurana
Historiografia catalana
Notari i historiador.
Vida i obra Membre de la petita noblesa rural valenciana, a partir del 1670 passà a viure a València, en ser nomenat notari d’aquesta ciutat El seu interès pels successos del seu temps el portà a redactar algunes notícies que, anotades en els fulls marginals dels seus protocols, alguns dels quals són a l’Arxiu del Reial Collegi de Corpus Christi de València, s’han conservat recollides per l’erudit fra Tomàs Güell en un manuscrit miscellani que actualment és a la Biblioteca Universitària de València ms 13 El conjunt de les notícies de Blasco sembla que fou l’embrió dispers d’una…
Joan Oller i Rabassa
Joan Oller i Rabassa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Dret
Novel·lista.
Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…
,
Masaccio
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Tommaso Guidi di Giovanni.
Hom en desconeix la formació Documentat a Florència des del 1417, recollí les noves experiències artístiques del seu temps i continuà, en ple apogeu del gòtic internacional, la renovació pictòrica iniciada un segle abans per Giotto di Bondone En són exemples el Tríptic de San Giovenale, a Cascia 1422, la seva primera obra coneguda, i el Políptic de Pisa 1426, avui dispers, dels quals hom conserva la Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres, l' Epifania Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín i la Crucifixió Museo Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols A…
Marià Manent i Cisa

Maria Manent i Cisa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Els seus primers poemes, inèdits, estan datats entre el 1913 i el 1916 El 1914 encetà un dietari, mantingut, amb interrupcions, fins el 1986 Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Creà, amb altres escriptors no universitaris, la revista El Camí 1918 i collaborà en publicacions com Ofrena , Terramar , L’Instant…
, ,
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…
, ,
Josep Martí
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…
, ,
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770…
Joan Llongueres i Badia

Joan Llongueres i Badia
© Fototeca.cat
Música
Pedagogia
Literatura catalana
Músic, pedagog i poeta.
Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…
, ,