Resultats de la cerca

Defensa formada en el Girona HC, la temporada 2007-08 fitxà pel CP Voltregà, amb el qual guanyà els quatre títols possibles Copa d’Europa, Campionat d’Espanya, Copa de la Reina i Lliga Catalana El mateix 2008 aconseguí dos títols més amb la selecció espanyola, el Mundial absolut i l’Europeu sub-20, que també assolí els dos anys següents, i el 2009 guanyà el Campionat d’Europa absolut El 2010 deixà el Voltregà per tornar al Girona Ha guanyat també un Campionat d’Espanya per autonomies amb la selecció catalana 2008

S’especialitzà en la modalitat hípica de tècniques de rutes eqüestres de competició TREC, en la qual es proclamà cinc vegades campió estatal absolut 2005, 2006, 2008, 2009, 2011 i una campió del món 2016, en categoria sènior També assolí quatre vegades el Campionat de Catalunya 2004, 2005, 2006, 2008 Formà part de la selecció estatal de TREC i fou capità de l’equip espanyol júnior el 2007 També destacà en proves de concurs complet i raid Exercí com a guia de turisme eqüestre i tècnic d’equitació i ensinistrador al centre hípic Les Tanques de Viladecans Fou professor de l’Escola de Capacitació…

Vinculat al Club Natació Vallirana, del qual fou nedador i jugador de waterpolo fins el 1972, esdevingué àrbitre territorial 1973, estatal 1977 i fou internacional FINA Master 2001-04 Arbitrà 1486 partits de waterpolo, 296 en la màxima categoria estatal, i participà en els Campionats del Món de Madrid 1986 i en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou directiu del CN Vallirana 1969-77 i el presidí en alguns períodes, i membre de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres, amb el càrrec de conservador 1977-78 i, més tard, de president 1997-2000 És president del Comitè Estatal d’Àrbitres…

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula Vallmitjana amb…

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839, diputat a…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80, canonge de la catedral de Girona 1780-1806, pensador polític i filòsof 1801-05 Fou un historiador reformista empès per prestigiar tant la seva ciutat com la institució eclesiàstica de la qual formava part La seva evocada recerca de la veritat –que topà amb la densitat de les seves creences religioses i amb les seves motivacions personals– el portà a adoptar els criteris temàtics i metodològics bollandistes que l’historiador benedictí francès Thierry Ruinart fixà en…

Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català

Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 obtingué una càtedra de retòrica Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la sociedad civil, gobierno y soberanía temporal 1803 i Discurso en que se manifiesta que la potestad soberana la reciben los príncipes inmediatamente de Dios y no del pueblo 1805 També feu estudis d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la…

Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia…