Resultats de la cerca

Lateral esquerre que jugà vuit temporades amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1978-86 Disputà 172 partits i aconseguí 7 gols Figura emblemàtica, fou capità de l’equip i rebé un homenatge en retirar-se el 1986 A Eivissa creà una penya espanyolista, on seguí vinculat al futbol

Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat

Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven

Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’…

Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també…

Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte Young L’obra més …

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la…

Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República…

Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera Hi jugà fins que es retirà 1915-16 En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya 1904 i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya 1912, 1915 Jugà diverses…