Resultats de la cerca

Autor de cançons, assolí una gran fama amb l’opereta Méfie-toi de Pharaon 1872 i, sobretot, amb Les cloches de Corneville 1877, que hom representa habitualment i ha estat sovint enregistrada en discs

Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs

Estudià a la Juilliard School of Music i posteriorment amb D Milhaud i L Berio Influït per tradicions musicals no occidentals, les seves composicions, entre les quals Music 1964, per a piano i cinta enregistrada, Phase Patterns 1970, per a orgues electrònics, i Drumming 1979, per a percussió i veu, són formades per estructures repetitives que es van transformant gradualment Combina sovint mitjans tradicionals i electrònics

A partir del final dels anys seixanta tocà amb grups de rock i de fusió, entre els quals cal destacar Música Urbana Posteriorment collaborà amb Paco de Lucía i fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc Té diverses produccions amb el seu nom El 1991 formà part de la gran orquestra que, dirigida per Quincy Jones, actuà amb Miles Davis al Festival de Montreux, actuació que també fou enregistrada

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de sarsueles entre…

Estudià piano i orgue Entre el 1962 i el 1966 estudià història de l’art a la Universitat de Harvard, on acompanyà sovint l’agrupació vocal Harvard Glee Club Posteriorment estudià a Yale i el 1970 començà a ensenyar musicologia a la Universitat de Dartmouth New Hampshire i fundà un Collegium Musicum instrumental i vocal Ha format part de diversos conjunts de música antiga a Europa i el 1978 fundà Les Arts Florissants, amb el qual ha realitzat nombroses gravacions, que van des del Renaixement fins al repertori clàssic Ha enregistrat obres inèdites de GF Händel o GP Telemann, i ha estat un…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, Ludwig Vecsey, que també era violinista Posteriorment fou deixeble de Jenö Hubay i Josep hoachim i aparegué en públic per primera vegada quan tenia deu anys, a Berlín Un any després actuà a Londres i el 1905 feu la seva primera gira pels Estats Units Fou considerat un dels grans intèrprets del seu temps Jean Sibelius li dedicà el seu Concert per a violí La temporada 1920-21 interpretà a Barcelona dos recitals dins els cicles organitzats per l’Associació de Musica da Camera Ell mateix escriví diverses composicions per a violí que encara formen…

S’inicià al cor parroquial de la seva vila natal, i el 1940 entrà a formar part del cor de la catedral de Canterbury Tres anys després debutà com a solista al Morley College de Londres El 1946 cantà per a la BBC, el 1947 començà a dirigir els cors de la catedral de Saint Paul de Londres i el 1948 fundà el conjunt Deller Consort, dedicat a la interpretació de música del barroc, amb el qual realitzà una intensa activitat concertística i musicològica El 1960 participà en l’estrena mundial d’ El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten al Festival de Glyndebourne, a Anglaterra, obra …

Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb MRoger, i composició amb ASardà, CGuinovart i JSoler La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel 1995, Concert per a piano 1995 i Concert per a saxòfon 1997, i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama Quintet 1985, Mutació 1987, La fira 1994, Quartet de corda 1992, Seven Looks 2003, Concierto para orquesta 2004 i Elapsed Memories , estrenada per l’OBC el 2007, i el seu segon Quartet de corda , estrenat per l’Arditti Quartet a Barcelona el Lord…