Resultats de la cerca

Beneficiat de la seu de València Fou rector de la universitat valenciana el 1503 i el 1524 Fou el nucli d’un grup de teòlegs reformistes influïts per l’erasmisme que produïren obres per a la instrucció de sacerdots ell mateix feu imprimir una Doctrina confessional per a persones d’òrdens sacres València 1556 Participà amb un poema en català, Pasta real més bella que la lluna , al certamen poètic valencià del 1532 en honor de la Puríssima Concepció, que s’imprimí amb la resta de poesies del certamen València 1533 Collaborà en l’obra Panthalia de JB Anyés i de nombrosos tractats…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle…

Es doctorà el 1975 i fou professor titular d’història moderna a la Universitat de València, d’on fou director del Servei de Publicacions Especialista en l’Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, publicà diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina 1977 Treballà, també, l’erasmisme valencià, el comerç amb l’Amèrica colonial o la demografia històrica La Inquisició al País Valencià 1970, Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna 1992 i Els Homes i la terra del País Valencià segles…

D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…

Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…