Resultats de la cerca

Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del…

Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front 1961 que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes…

Es graduà en història a la Universitat de Leiden 1992, i posteriorment treballà en l’empresa privada, especialment a Unilever, de la qual fou un alt executiu Militant de les joventuts del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD, que presidí en 1988-91, posteriorment fou membre del seu Consell Nacional 1993-97 i des de l’any 2006 és el líder del partit Diputat a la Cambra de Representants 2006-10, fou successivament secretari d’estat d’Afers Socials i d’Educació en dos dels governs de Jan Pieter Balkenende 2002-06 En les eleccions del juny…

Vinculat a la petita burgesia, creà la Union de Défense des Commerçants et Artisans de France UDCA, 1954, oposada a la política fiscal del govern Els seus partidaris assoliren 52 escons en les eleccions del 1956 i formaren el grup parlamentari Union et Fraternité Françaises, que propugnà la justícia social i fiscal Contrari al referèndum del 1958, el moviment poujadista s’extingí ràpidament, si bé el seu líder restà vinculat a organitzacions de treballadors autònoms, petits agricultors, etc Publicà J'ai choisi le combat 1956 i À l’heure de la colère 1977

Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991, esdevingué,…

Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006 Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia 2007-11 Afiliat al Partit Nacionalista Basc , ocupà el càrrec de diputat foral de Promoció Econòmica 2011-15, de Desenvolupament Econòmic 2015-19 i d’Infraestructures i Desenvolupament Territorial 2019-24 El novembre del 2023 fou proposat pel PNB…

Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons…

Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant  abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats,  John Hume Diputat a l’Assemblea d’Irlanda del Nord…