Resultats de la cerca

La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals a tres,…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la Universitat de…

Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i Voluspaa 1926

Vida i obra Fou membre de la British India Office entre els anys 1860 i 1877, secretari i president de la Hakluyt Society, on dirigí un ambiciós programa que pretenia publicar els treballs relatius a descobriments geogràfics, i també president de la Royal Geographic Society 1888-1905, càrrec des del qual impulsà una campanya d’exploració de l’Antàrtic L’any 1867, sota els auspicis de l’India Office, visità l’est de la Península Ibèrica per comprovar com les comunitats hidràuliques que havien funcionat tan positivament podrien ser importades a l’Índia britànica La seva anàlisi és…

L’any 1897 anà amb les tropes destacades per ofegar la rebellió dels camperols del sertão de Bahia, la qual cosa li inspirà el llibre Os sertões 1909 És un tractat de sociologia, un estudi de les condicions geogràfiques del nord-est brasiler i un atac molt dur contra la violència de la repressió militar Aquest llibre serví de punt de partença a tota una escola de narradors que centren llur obra en la denúncia de la misèria dels habitants del sertão del nord-est, Lins do Rego i Graciliano Ramos especialment L’obra Á margem da historia estudia els costums de l’Amazònia

Ha portat a terme una campanya de rehabilitació dels valors regionals del nord-est del Brasil Fruit d’aquest esforç és Casa-Grande e Senzala 1933, estudi de la família rural brasilera sota el règim patriarcal i anàlisi del mestissatge com a base de la formació ètnica i psicològica de l’home brasiler l’obra ha influït decisivament en la literatura i les arts plàstiques del Brasil, sobretot en la novella regionalista del nord-est, que afirma les arrels triracials del Brasil i estudia les condicions econòmiques i socials de la zona semidesèrtica del sertão Publicà…

Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur…

Juntament amb Adad-Nirāri I 1307-1275 aC, el seu pare, i Tukulti-Ninurta I , el seu fill, aconseguí que Assíria fos una de les potències de l’Orient Pròxim i Mitjà Al nord, derrotà 1274 Uruaṭri, futur Urartu, i al sud-est afrontà amb èxit els gutis i els lulubis Sotmeté també el país de Musri segons uns a l’oest d’Assíria i segons altres a l’est Però obtingué el seu principal triomf sobre Hanigalbat, estat hereu de Mitanni , que controlava, això no obstant, un territori molt més reduït que aquest Salmanassar se l’annexà, posant fi a tres segles de dominació hurrita…

Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou publicada el 1980 amb el títol Mille plateaux , també en…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’…