Resultats de la cerca

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…

Fundador de l’Escòla Gaston Febús i de la revista Reclams de Bearn e Gasconha Escriví teatre, però, sobretot, és conegut com a poeta Belina 1899, testimoniatge de la pagesia pirinenca, i Mòrta e viva 1920, gran fresc èpic a la manera de Mistral i Verdaguer

Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat III de Castellbò En morir aquest 1381, fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix 1391, tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor

Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència

És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió…

Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de…