Resultats de la cerca

Militant comunista 1932, lluità contra l’ocupació alemanya Membre de l’Assemblea Nacional 1945 i del politburó 1951, fou elegit secretari general del partit 1954 Nomenat primer ministre 1962-71, i posteriorment president 1971, dominà, des d’aquest càrrec, la vida política búlgara amb una fèrria dictadura, que tingué com a característica la fidelitat als dictats de l’URSS, fins a l’accés al poder de M Gorbačov el 1985, del qual es distancià Les massives protestes que posaren fi al règim comunista búlgar forçaren la seva dimissió el 1989 Arrestat 1990 i processat per corrupció el…

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels…

Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5 Les dissensions…

Estudià a la Lateinschule de la seva població natal i, després, música a Weiden L’any 1659 ingressà a la Universitat d’Altdorf per estudiar-hi teologia Però les dificultats econòmiques el forçaren a retornar a Waldthurn i a cercar un treball remunerat Trobà una ocupació com a cantor de la capella de la cort de Heidelberg Més tard viatjà a Itàlia acompanyant un noble holandès i, un cop a Roma, conegué el teòric Athanasius Kircher, fet que el decidí a dedicar-se a la teoria musical Posteriorment ocupà llocs de responsabilitat en diverses capelles musicals nobiliàries a Sorau i…

El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’…

Fou ajudant de camp de l’emperador Francesc-Josep i oficial de la flota austrohongaresa durant la Primera Guerra Mundial Ministre de la guerra 1919, dirigí l’esclafament de les forces revolucionàries dirigides per Béla Kun i romangué al capdavant de l’estat, com a regent, fins el 1944 Sota el govern de Bethlen 1921-31 actuà com a cap d’estat constitucional, però progressivament, els seus poders esdevingueren dictatorials 1937 a la vegada que s’acostava a les potències de l’Eix Aliat del Reich durant la Segona Guerra Mundial, declarà la guerra a l’URSS 1941 però volgué distanciar-se d’Alemanya…

Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…

Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la…

Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca A…

Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap suprem de les…