Resultats de la cerca

Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme

Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols…

Fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Blanca de Antillón Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena Es casà amb Aldonza Ximénez de Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip El 1261 Jaume I l’envià a Nàpols per concloure els tractes del matrimoni concertat entre l’infant Pere i Constança de Sicília, i sembla que en tornà amb la núvia el 1262 Participà en les bandositats nobiliàries aragoneses i també, un temps, en la revolta de Ferriz de Lizana contra el rei 1266 S'…

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…

Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista  i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou…

Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…