Resultats de la cerca

Estudià les equacions integrals, les funcions harmòniques i la teoria ergòdica i establí la teoria dels operadors compactes És considerat com un dels creadors de l’anàlisi funcional moderna

Educat amb els jesuïtes, féu un viatge missional a Siam 1687 Havent tornat a França, serví Lluís XIV com a mosqueter i compositor i fou superintendent de la música de Lluís XV 1718-49 Introduí innovacions harmòniques remarcables en la pastoral Issé 1697 i en l’òpera Callirhoé 1712

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

Es graduà a Lausana 1925 Doctorat a París 1931, fou professor de les universitats de Lausana 1932, París 1943 i Ginebra 1953-73 S'especialitzà en qüestions de geometria diferencial de topologia, on obrí nous camins de recerca i formulà uns teoremes que duen el seu nom És autor de Variétés différentiables Formes courants, formes harmoniques 1955 En 1963-66 fou president de la Unió Matemàtica Internacional

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es dedicà també a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura Exposà als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, la Selva de Mar, etc Com a crític d’art collaborà en Revista Europa , a Canigó i a Batik Fou membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

Es crià a Alabama i al principi dels anys trenta tocà a Chicago amb Jimmie Noone i Louis Armstrong El 1933 s’installà a Nova York per tocar amb Benny Carter De l’any 1936 al 1939 formà part del grup de Benny Goodman, un dels primers conjunts racialment integrats, i donà a conèixer el seu estil pianístic, que esdevingué dels més importants del període anomenat swing Aportà innovacions rítmiques, harmòniques i contrapuntístiques, que influïren en pianistes posteriors Liderà breument una orquestra i després actuà sobretot al capdavant d’un trio Wilson dugué a terme nombrosos…

El 1638 era músic i compositor de la capella reial a Varsòvia Des del 1645 fins a la seva mort fou director de música del germà del rei, bisbe de Plock Els seus contemporanis reconegueren en Mielczewski un dels compositors més rellevants del seu temps, amb una producció musical extensa i variada L’estil concertato domina les seves obres vocals amb acompanyament Compongué concerts sacres per a diverses veus i fou pioner en la introducció del rondó concertato venecià a la música polonesa Escriví també peces instrumentals i algunes obres profanes, com ara madrigals, que no s’han conservat…

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva…

De molt jove anà a viure a Madrid amb el seu germà José i junts treballaren durant molts anys en la construcció de guitarres, fins que Manuel s’independitzà Les seves guitarres presentaven unes modificacions a les barres harmòniques que els conferien més sonoritat Foren utilitzades per Andrés Segovia en alguns concerts que feu entre el 1912 i el 1937, cosa que els proporcionà fama internacional En el taller de Ramírez treballaren els operaris Santos Hernández Rodríguez i Domingo Esteso, que també es feren famosos quan s’establiren pel seu compte Nomenat lutier del Conservatori de…