Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Giovanni Amendola
Periodisme
Política
Polític i periodista italià.
Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima 1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del parlament…
Pieter Willem Botha
Política
Polític sud-africà.
El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns…
Pere Ramon Sacosta
Història
Cristianisme
Gran mestre de Rodes (1461-67).
Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat de Navarra i la batllia de Mallorca A…
İlham Əliyev
© OTAN
Política
Polític azerbaidjanès.
Fill de Heydər Əliyev , es doctorà en història per la Universitat de Moscou, i fou professor a l’Institut de Relacions Internacionals de Moscou Arran de la desintegració de l’URSS, es dedicà als negocis a Istanbul fins el 1994, any que fou designat president de l’empresa estatal d’hidrocarburs de l’Azerbaidjan A l’agost del 2003, el seu pare el nomenà primer ministre i poc després el designà successor a la presidència, la qual obtingué arran dels resultats de les eleccions del 2003, denunciats per l’oposició i per observadors internacionals com a fraudulents, qualificatiu aplicat novament en…
Josep Taronjí i Cortès
Literatura catalana
Poeta, assagista i lexicògraf.
Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878,…
Quim Monzó
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez.
Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…
,
Isabel I de Castella
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
Maḥmūd Ahmadinejad
Política
Polític iranià.
Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del país, amb un…
Adolf Hitler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític alemany.
Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…