Resultats de la cerca

Militant del Partit Obrer Socialdemòcrata, participà activament en la Revolució Russa Al seu acabament es dedicà a l’ensenyament a la Universitat de Moscou 1921-23 i a l’Institut Plekhanov d’Economia Nacional 1929-30 Coautor i editor del Primer Pla Quinquennal, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1931 Expert en planificació, participà en la discussió sobre els criteris de selecció d’inversions, rebutjant aquells que incorporessin magnituds típiques d’una economia de mercat, com la taxa d’interès, i formulant criteris alternatius, com la relació entre acumulació…

En 1967-70 treballà a l’estudi de Josep Antoni Coderch de Sentmenat , i el 1971 obtingué la titulació per l' ETSAB Aquest any s’establí com a professional liberal amb estudi a Barcelona fins el 1981, que passà a ocupar un lloc com a arquitecte en exercici al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del qual fou director general d’Arquitectura i Inversions El 1989 deixà l’administració pública i tornà a establir-se com a professional liberal, i el 1991 creà l’estudi rqp arquitectura , que dirigeix En 1979-81 fou també professor de Projectes a l’Escola…

Escriví un Memorial de la política necesaria y útil restauración de la República de España 1600, on es manifestà antibullionista i basà l’essència de la riquesa en la producció Analitzà les causes de la decadència econòmica centrada en la inflació produïda pels metalls preciosos americans, les inversions especulatives censos i juros , l’abandonament de l’agricultura i de la indústria i la despoblació

Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí

De gran precocitat i aptitud per als negocis, cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Pennsilvània i es graduà el 1952 a la Universitat de Nebraska L’any següent obtingué un màster per la Universitat de Columbia Després de treballar en la companyia d’inversions familiar Buffett Partnership 1956-69, de la qual multiplicà per mil el capital, creà l’empresa inversora pròpia a partir de l’adquisició el 1965 de l’empresa tèxtil Berkshire Hathaway sector aleshores en declivi, a través de la qual adquirí empreses d’assegurances Gràcies a la seva capacitat per a identificar les…

Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític 1969-73 i 1989-92 i president 1980-82 i 1986-89 del seu partit, i ocupà diversos ministeris d’Inversions de l’Estat 1969-70, de Defensa 1974-76 i d’Afers Estrangers 1976-79 L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití 1981 arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P2, i ocupà el càrrec de viceprimer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi 1983-87

Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de…

Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que…

El seu pare, Josep Maria Vall i Companys , i el seu oncle Antoni Vall i Companys , adquiriren el 1956 la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que es convertí en el Grup Vall Companys, un dels primers grups agroalimentaris de l’Estat espanyol El 2001 comprà la participació dels seus cosins Ramon i Josep Maria Vall i Pla  i restà com a president i propietari únic Des d'aleshores intensificà la integració en el sector dels productes carnis Poc abans de morir, el 2015, transferí la totalitat de les accions del seu hòlding patrimonial, Inversions Fenec…

De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara…