Resultats de la cerca

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Pioner en l’edició de música antiga, la seva aportació al procés de redescoberta de la música anglesa d’aquesta època fou molt destacada Com a compositor, escriví sobretot obres per a veu i piano El seu llenguatge mostra influències de F Delius i Bernard Van Dieren Saudades , 1916-17, cicle de cançons També hi és present l’influx de la música de l’època isabelina, especialment en les cançons As ever I saw 1917 i Sweet content 1918-19, així com elements de la cançó popular, visibles a Captain Stratton’s Fancy 1921 La seva obra mestra és el cicle de cançons The Curlew 1922, per a…

Entre els anys 1598 i 1628 treballà com a músic al servei de la família Kytson a Hengrave Hall, prop de Bury Saint Edmunds, a Suffolk Durant aquest temps acumulà una important fortuna personal Publicà dos llibres de madrigals de tres a sis veus The First Set of English Madrigals Londres, 1598 i The Second Set of Madrigales, apt both for Voyals and Voyces Londres, 1609 Quan Lady Elizabeth Kytson morí 1628, Wilbye es desplaçà a Colchester, on passà la darrera dècada de la seva vida al servei de la seva filla, Lady Rivers Fou un dels madrigalistes anglesos més refinats i el seu llibre del 1609…

Estudià al Queen’s College d’Oxford Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui collaborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800 Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols , tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga El 1956 fundà…

Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor  prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…

Vida Fins el 1710 fou nen cantor sota el mestratge de J Clarke i C King a la catedral de Saint Paul Després, quan li canvià la veu, estudià orgue amb R Brind El 1727 fou nomenat organista i compositor de la capella reial com a successor de W Croft i el 1735 ocupà el càrrec de director de la King’s Band of Music Fou gran admirador de GF Händel i, durant un cert temps, el seu amic íntim Aquesta amistat, però, es veié greument afectada, entre altres coses, per la relació que Greene establí amb GB Bononcini, rival de Händel El 1738, juntament amb W Boyce, MC Festing i d’altres, fundà la que més…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Saragossa A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832 Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística L’any 1833, en tornar, s’installà a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal , que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida,…

Vida i obra Estudià batxillerat a Cartagena i filosofia i lletres a Múrcia i Madrid, on es llicencià el 1942 Guanyà la càtedra de geografia econòmica d’escoles de comerç i fou becari de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC El 1947 es doctorà amb una tesi sobre el pensament polític del s xvii, dirigida per C Alcázar Molina, catedràtic de la Universitat Central, del qual fou ajudant El 1949 ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània de la Universitat de València, on romangué fins el 1964 Fou vicedegà i director de la secció valenciana de l’…

Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…