Resultats de la cerca

Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes

Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962

Estudià literatura i filosofia a Friburg i Berlín i parallelament seguí una formació musical i s’especialitzà en musicologia a la Universitat Alemanya de Praga Amb l’establiment del règim nazi s’exilià, primer a Londres i el 1936 a Israel Fundà i dirigí les Publicacions Musicals Israelianes  1949-82, mitjançant les quals contribuí al desenvolupament de la música moderna i d’avantguarda dels compositors israelians Feu conferències a Europa i als EUA i escriví nombrosos articles per a diferents publicacions La seva recerca se centrà en el primer estil simfònic i, en particular, en…

De pares israelians i avis iemenites, de ben petita visqué als EUA, on començà la seva carrera musical Tornà a Israel per consolidar la seva formació i l’any 1991 publicà el primer disc, Achinoam Nini and Gil Dor , en què cantava en anglès temes propis i alguna versió de Madonna i The Beatles El 1994 edità el primer disc amb el nom de Noa , que assolí repercussió al món occidental, amb un estil de pop melòdic arrelat a la Mediterrània i elements del folk hebreu Ha collaborat amb artistes ben diversos, com ara Santana, Stevie Wonder, Miguel Bosé o Carlos Núñez El 2003 presentà el disc Noa Gold…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la…

Delegat de l’OAP a Bagdad, el 1974 s’enfrontà a Yasser Arafat quan aquest acceptà negociar amb Israel Se li atribuïren les morts de diversos dirigents de l’OAP, atemptats contra ciutadans israelians i un de fallit contra el mateix Arafat Vinculat inicialment a Al-Fatah, l’abandonà per fundar el Consell Revolucionari d’Al-Fatah, grup minoritari protegit per Líbia, Síria i l’Iraq, al qual, entre el 1975 i el 1990, se li atribuïren 900 assassinats aproximadament, entre els quals hi havia el de l’ambaixador israelià a la Gran Bretanya 1982, que provocà la invasió israeliana del Líban, a més dels…

Els seus pares eren professors de piano, i a set anys pogué oferir un primer concert El 1951 la seva família s’establí a Israel, on prosseguí els seus estudis musicals Amplià estudis de piano amb Nadia Boulanger a París i Ernst Fischer a Salzburg, i direcció d’orquestra amb Igor Markevitch Debutà com a pianista el 1954, guanyà el premi Casella el 1956 i posteriorment enregistrà sota la direcció d’ Otto Klemperer i amb la New Philharmonia de Londres les sonates i els concerts de Ludwig van Beethoven  Ha actuat amb Arthur Rubinstein, Otto Klemperer, Isaac Stern i Dietrich Fischer-Dieskau,…

Llicenciat en història i ciències polítiques i Màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Birzeit És considerat un dels líders de la primera i de la segona intifada, en què formà part de la branca armada d’Al-Fatah Durant la primera intifada fou detingut i deportat a Jordània, on restà durant 7 anys Els acords d’Oslo li permeteren tornar i fou escollit membre del Consell Legislatiu Palestí 1996 Denuncià la corrupció d’Al-Fatah i s’enfrontà a Yasser Arafat, acusant els seus serveis de seguretat de violacions dels drets humans El 2002, quan era secretari general d’Al-Fatah a…

Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i la identitat…

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys de l’…