Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Judes Iscariot
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Apòstol.
Ocupa el darrer lloc en les llistes dels dotze apòstols Traí Jesús revelant al sanedrí el lloc on passaria la nit Segons l’evangeli de Joan, Judes no creia de debò en Jesús i sostreia diners de la caixa comuna El record del seu suïcidi anava lligat al nom d’un camp de Jerusalem Mateu i els Actes dels Apòstols el conten diversament, seguint models bíblics de la mort de l’impiadós
Judes Macabeu
Bíblia
Fill del sacerdot jueu Mataties, del grup dels asmoneus.
En morir el seu pare fou el capdavanter de l’oposició contra Antíoc IV Epífanes i els successors s II aC Morí en un combat poc abans de cloure un pacte amb Roma
Judes Tadeu
Bíblia
Un dels dotze apòstols, germà de Jaume el Menor.
No se sap res de la seva vida ni de la seva mort, contades només en escrits llegendaris Una de les cartes apostòliques porta el seu nom
Maties
Bíblia
Apòstol.
Proposat com un dels dos candidats per a substituir Judes entre els apòstols, fou designat per sorteig La seva festa se celebra el 14 de maig
Simó
Bíblia
Un dels dotze apòstols, anomenat el Zelador (en grec zēlṓtēs) o també Cananeu (en arameu qan‘anayyā, ‘zelador’), nom que possiblement el relaciona amb el moviment dels zelotes>.
La tradició el fa evangelitzador d’Egipte i de Pèrsia, on devia morir crucificat És venerat juntament amb Judes Tadeu La seva festa se celebra el 28 d’octubre
Agustí Gimeno i Bartual
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València
Giulia Frasi
Música
Soprano italiana.
Procedent de Milà, on estudià, s’establí a Londres i, des del 1742, que debutà, fou una de les cantants d’òpera italiana més sollicitades als principals teatres anglesos King’s Theater, Covent Garden, New Haymarket, etc Es consagrà com a intèrpret de l’obra de GF Händel, el qual fins i tot escriví expressament per a ella algunes parts Cal esmentar-ne les òperes, Rosanne i Admeto , i especialment els oratoris El Messies , Susanna , Judes Macabeu , Josuè , etc, que continuà representant després de la mort del seu autor Superà certes limitacions tècniques amb l’expressivitat, i…
Rafael Julià Salvia i Jiménez
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic.
Llicenciat en lletres i en dret S'inicià com a periodista i crític musical El 1943 féu el seu primer curtmetratge El 1952 produí El Judes d’Iquino Dirigí Leopold Querol a Concierto mágico 1952 i molts altres films, entre els quals els èxits populars Manolo, guardia urbano 1956 i Las chicas de la Cruz Roja 1958 i l’ambiciosa Una tal Dulcinea 1962 Adaptà al cinema obres d’Unamuno Nada menos que todo un hombre , 1971, gran premi del Sindicato del Espectáculo i Galdós La duda , 1972 Féu per a la televisió la sèrie Cuentos y leyendas 1975-76
Abgar V d’Edessa
Història
Rei d’Edessa (Mesopotàmia) a qui hom atribueix una correspondència amb Jesucrist on aquell li demanava que el guarís.
Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot tenir el seu…
Àngel Colomer i del Romero
Música
Músic.
Després d’haver estudiat violoncel i diverses disciplines musicals, s’especialitzà en cant coral El 1942 fundà a Barcelona l’Orfeó Laudate, amb el qual actuà a Europa i als Estats Units i donà a conèixer oratoris importants, com Jephte , de Carissimi 1945 Judes Macabeu , de Händel 1948 Rèquiem alemany , de Brahms 1954 Héliogabale , de Déodat de Séverac 1972, i Sadok , de Händel 1984 Dirigí associacions corals i feu nombroses harmonitzacions per a cor Fou fundador de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya 1965 i del Festival Internacional de Música Coral de…
,