Resultats de la cerca

Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a…

Vida Format inicialment a Valls, es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de Josep Barba Exercí d’organista a Montblanc des del 1857 fins al 1861, any en què obtingué aquest mateix càrrec a la catedral de Tarragona Compaginà aquesta activitat amb la de mestre de capella, i tingué com a deixebles famosos organistes de l’època, entre els quals JM Benaiges, J Roig i J Galves Era un gran admirador de la música de Wagner, i escriví una obra escènica, la sarsuela Moisés y Aarón Compromès amb el moviment cecilianista, compongué música religiosa a cappella a l’estil de GP da Palestrina També deixà…

Fou coneguda sobretot per l’èxit sorprenent de la seva primera novella Bonjour tristesse 1954, de temàtica amorosa i que suscità polèmica per la sensualitat explícita de certes descripcions Aquesta primera obra fou el punt d’arrencada d’una prolífica obra novellística vital i inconformista, reflex sovint d’una vida tumultuosa i marcada pels escàndols i per addiccions diverses Un certain sourire 1956, Dans un mois, dans un an 1957, Aimez-vous Brahms 1959, Les merveilleux nuages 1961, La Chamade 1965, Un peu de soleil dans l’eau froide 1969, Des bleus à l’âme 1972, Le lit défait…

Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia anglesa 1976 i catalana 1983 El 1976 se'n anà als Estats Units per aprofundir i ampliar-hi els estudis de literatura Obtingué el doctorat en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, on fou professor de llengua i literatura catalanes i espanyoles 1976-86 Hi continuà com a professor en el mateix àmbit a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles 1986-87, a Texas a l’A M University 1987-89 i al Reed College 1989-95, a l’Allegheny College 1995-99, a la State University of New York, Albany 1999-2003 i a la University of…

Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès com a tiple a la catedral de Barcelona, on estigué —com el seu germà Cosme Ribera — sota el mestratge de Josep Marraco i Mateu Ferrer Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 tornà a Barcelona, on fou mestre de capella de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció del seu germà, i del Teatre Principal Fundà i presidí la…

Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com a director…

Vida Un dels noms més significatius de la música religiosa hispànica del segle XIX A només set anys ingressà a l’escolania de la catedral de Vic i a catorze anys exercí com a segon organista a la seu Vers el 1838 es traslladà a Barcelona, on continuà estudis amb J Rosés i amb J Quintana Exercí com a organista a Santa Maria del Pi a partir del 1842, i des del 1853 se li confià el magisteri de la Mercè, en substitució de F Andreví Allí restaurà el prestigi de l’escolania i de la capella i produí una quantitat excepcional d’obres religioses -més de 535, que segons alguna font podrien ascendir a…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…

Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…