Resultats de la cerca

Publicà una admirable taula de logaritmes, però sobretot cal destacar els seus treballs sobre les dimensions de la Terra, la navegació, el magnetisme terrestre, la brúixola, etc Adoptà la projecció de Mercator per a la confecció de mapes

Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques

Veritable precursor del càlcul infinitesimal, efectuà nombroses aportacions, com ara diversos desenvolupaments en sèrie, productes infinits un dels quals per al càlcul de π, les fraccions, els exponents negatius i fraccionaris, els logaritmes, la cicloide, etc Aplicà la matemàtica a la física, com, per exemple, en l’estudi que féu dels cossos inelàstics per a la Royal Society

Professor de geometria al Gresham College de Londres 1569 i d’astronomia a Oxford 1619 En la seva correspondència amb Neper proposà l’adopció de la base 10 per a les taules de logaritmes , la primera de les quals, amb la nova base, fou publicada amb el títol d' Arithmetica logarithmica 1624 Estudià també certs problemes de trigonometria esfèrica i les seves aplicacions a la navegació

A part els seus estudis de teologia i els seus extensos comentaris a l' Apocalipsi de sant Joan, dedicà una bona part del seu temps d’aristòcrata rendista a les investigacions matemàtiques, en les quals excellí pel descobriment de la teoria dels logaritmes i per la confecció de taules que, perfeccionades tot seguit per Briggs amb la introducció de la base 10, facilitaren en gran manera la tasca dels astrònoms coetanis Fou l’autor de Mirifici logarithmorum canonis descriptio , publicada a Edimburg 1614

Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i introduí els …

Feu grans aportacions en el camp de l’astronomia i les matemàtiques Molt respectat pels seus contemporanis, fou professor de matemàtiques a la Universitat de Cambridge i presidí la Royal Society Pel que fa a les seves observacions sobre música, no arribà mai a publicar-les Es dedicà a estudiar les antigues teories gregues sobre la música, tant les de Pitàgores com d’altres antics filòsofs grecs Els resultats de les seves investigacions quedaren reunits en un quadern de disset fulls i a l’obra Of Music , tractat pràcticament desconegut fins al darrer quart del segle XX Newton fou un dels…

Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540 aquesta obra, la Narratio prima , té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium , a Nuremberg Nomenat professor a Leipzig 1542, deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg el llibre, acabat d’imprimir l’any 1543, fou…

Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a…