Resultats de la cerca

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…

Es formà musicalment amb M Canals piano i C Bustamante cant a l’acadèmia Ars Nova de Barcelona, i posteriorment es graduà al Conservatori Superior Municipal de Música de la ciutat Amplià la seva formació vocal amb G Bechi, P Schilawski, G Price i S Johnson Aviat inicià una intensa activitat pedagògica que l’ha dut a treballar en diversos centres musicals de Barcelona Parallelament ha participat habitualment en les temporades del Gran Teatre del Liceu, a més de mantenir una activitat continuada en el terreny del lied i l’oratori El 1991 interpretà el paper de Violetta La Traviata Ha fet…

Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, a la qual és professora Inicialment utilitzà el llautó, la fusta o la lona i realitzà obres pròximes al minimal art Des del final dels anys vuitanta empra planxes de metall soldades per a construir simulacres d’objectes o de coses, en els quals introdueix, sovint, contrasts o “sorpreses” aprofitant el joc del ple/buit o bé del còncau/convex Participà a la Documenta VIII de Kassel el 1987 i a la Biennal de Venècia el 1988 L’any 1986 s’installà una escultura seva al parc esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona Al principi del…

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

Vida El 1905 s’inicià en el món del cinema com a representant a Barce-lona de les produccions dels germans Cuesta de València El 1908 fou contratat per Films Barcelona, gràcies a la insistència del nou cap de l’Empresa Diorama, Josep Maria Bosch El primer film que dirigí fou l’adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa 1908 després en filmà una nova versió, Lucha de corazones 1913 En tots dos films collaborà el pioner Gelabert Durant el període 1906-14 a València treballà per a Films Cuesta, on dirigí argumentals com ara Los siete niños de Écija o Los bandidos de Sierra…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…