Resultats de la cerca

Vida i obra No és clar si nasqué a Sabadell, Barcelona o Sariñena Osca Estudià humanitats i grec a Alcalá 1546-47 quan ja havia estat nomenat maestro de pajes del príncep Felip 1541, i acompanyà el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos 1548-50 Fruit d’aquesta experiència fou el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D Felipe, hijo del emperador D Carlos V, máximo, desde España á sus tierras bajas de Alemaña con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes 1552 Visqué alguns anys als Països Baixos, on començà a publicar elogis…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El…

Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…

Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, dins d’un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que deben saberlo…

Fou professor d’aforismes a la universitat valenciana, i publicà Aforismos y pronósticos Felip IV de Castella el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647

Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam…

Mestre d’escola, d’origen alemany i radicat a València És autor de Tratado muy útil o provechoso para toda manera de tratantes 1541 i Libro primero de Aritmética algebraica en el qual contiene el arte mercantívol 1552, primer manual d’àlgebra publicat en castellà, inspirat en la Summa de Lucas de Burgo i en Algebre de Christof Rudolf Aquesta obra estimulà els estudis d’aritmètica i sobretot d’àlgebra a la península Ibèrica

Collaborà a “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, de qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66 Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey” Publicà teatre i novelles de caire tradicional, com Hoguera de pasión 1944 i Barracas 1955, i en un altre terreny, Las leyendas del Islam 1921, Muy falangista 1940, Hombres y cosas de la vieja Barcelona 1944 i La Barcelona de Cervantes 1964

Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època