Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
James Francis Byrnes

James Francis Byrnes
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà, membre del partit demòcrata.
Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55
Ernest Bevin

Ernest Bevin
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític anglès.
Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51
Paco Ibáñez
Paco Ibáñez
© Avui
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què és conegut l’intèrpret Francisco Ibáñez.
Autor de cançons d'expressió castellana, des del 1939 residí a París on estudià guitarra clàssica i participà en algun grup de música vocal L'any 1967 es donà a conèixer a l'Estat espanyol i el 1968 enregistrà el primer disc, ja publicat a l'Estat francès, amb poemes de L de Góngora i F García Lorca La força expressiva de la seva veu i la capacitat de mobilització que palesà el feren un cantant incòmode al règim franquista
Andrej Aleksandrovič Ždanov
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista
Bernat de Boixadors i d’Erill
Història
Primer comte de Savallà.
Militar Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens, senyor de Savallà L’any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l’avançada que es proposava l’exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa Aquarterà les tropes a l’Hospitalet de l’Infant, però hagué de retirar-se'n el mes de desembre Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l’arribada del marquès de Los Vélez a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d’organitzar, amb èxit, la seva defensa 1641
Francesc d’Erill i de Sentmenat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…
Enric d’Alemany
Cristianisme
Eclesiàstic.
De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de la…
Joan Rico i Vidal
Historiografia catalana
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…
René de Voyer d’Argenson
Història
Militar
Política
Militar i polític francès.
Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès de Bréze, 1641…
Teresa Forcades i Vila

Teresa Forcades i Vila
Cristianisme
Política
Religiosa, metgessa i activista política.
Llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona 1990, en 1992-95 féu la residència a la Universitat de l’estat de Nova York de Buffalo Posteriorment obtingué un màster en teologia per la Harvard Divinity School 1997 Especialitzada en salut pública, el 2001 obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en aquesta especialitat, i el 2004, el doctorat per la Universitat de Barcelona El 1997 ingressà al monestir de Montserrat, i hi professà els vots l’any 2003 Llicenciada 2005 i doctorada 2008 en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dut a terme cursos de postdoctorat a la…