Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Josep Ferran Sor i Muntades
Josep Ferran Sor
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…
,
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Director i escenògraf.
Vida Vinculat als ambients intellectuals de l’època, les seves tertúlies a la torre que tenia a Cerdanyola del Vallès eren freqüentades per Enric Granados, Adrià Gual i Joan Baptista Parès També fou un colleccionista i un gran afeccionat a l’esport S’ introduí en el món del cinema amb La danza fatal 1914, produïda per Argos Films, si bé tingué problemes amb el productor i es desentengué públicament del film El mateix any dirigí La Festa del Blat , que obtingué un gran èxit, per a Cóndor Films, firma constituïda el 1914 A partir d’aquest film, conreà un estil italianitzant reforçat per la…
Josep de Togores i Muntades
Cinematografia
Esport general
Realitzador cinematogràfic i esportista.
Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo 1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…
,
Yolanda Pallín Herrero
Teatre
Dramaturga i directora teatral castellana.
És llicenciada en filologia i art dramàtic Forma part de la generació d’autores sorgida durant la dècada dels noranta, que orienten la creació dramàtica cap a noves possibilitats del discurs textual Entre les seves obres destaquen Los restos de la noche premi María Teresa León 1995, Los motivos de Anselmo Fuertes premi Calderón de la Barca 1996, DNI 1999 i Las Manos premis Ojo Crítico i La Celestina 1999, primera entrega de la Trilogía de la Juventud , escrita conjuntament amb JRFernández i JYagüe El 1995 fundà Noviembre Compañía de Teatro, amb la qual ha dut a escena obres com Fi de partida…
Theodore von Karman

Theodore von Karman
© Fototeca.cat
Física
Físic hongarès.
Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica constant de Von…
Josep Maria Albert i Despujol
Història
Industrial.
Fill d’una família d’industrials molt relacionada amb la dinastia borbònica, fou ennoblit el 1921, convertint-se en el primer baró de Terrades Relacionat pel seu matrimoni amb la família Muntades, esdevingué director de L’Espanya Industrial Durant la Segona República mantingué les seves fidelitats monàrquiques com a simpatitzant de Renovación Española En començar la Guerra Civil Espanyola, s’exilià a Itàlia i després passà a l’Espanya dominada pels sollevats Sevilla El 1945 fou nomenat batlle de Barcelona en substitució de Miquel Mateu i Pla, càrrec que combinà amb el de…
Josep de Togores i Llach
Oli de Josep de Togores i Llach
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Josep de Togores i Muntades Sordmut des del 1906 a causa d’una meningitis Fou deixeble de Joan Llaverias i de Fèlix Mestres Visità París i Brusselles i el 1909 pintà El boig de Cerdanyola adquirit pel govern belga en ésser exposat a l’Exposició Universal de Brusselles del 1910 i un retrat d' Enric Granados Barcelona, collecció Carreras-Granados Malgrat una inicial influència orsiana, aviat es decantà pel Noucentisme realista de Joan Sacs Exposà a la sala de La Publicidad de Barcelona el 1917 S'integrà en l’agrupació Courbet de Barcelona, però aviat s’installà a París, on…
Joaquim Espalter i Rull
Joaquim Espalter i Rull , en un retrat d’Octavi Carbonell (1842)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Féu els primers estudis amb els escolapis de Sant Anton, a Barcelona, i es formà pictòricament a Marsella 1828, París des del 1829 i Roma des del 1833, on formà part del grup dels natzarens catalans natzarenisme Tornà el 1842 i residí a Madrid fins a la seva mort Esdevingué acadèmic de San Fernando el 1843 El 1847 fundà la revista artística El Renacimiento , juntament amb Federico de Madrazo i Eugenio Ochoa, i posteriorment fou nomenat professor de la Escuela Superior de Pintura de Madrid i pintor de cambra d’Isabel II Entre el 1855 i el 1858 decorà el paranimf de la Universitat de Madrid…
Ramon Quadreny i Fortuny
Cinematografia
Muntador.
Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…
Eduard Escalante i Mateu
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861 —en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit—, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un…
,