Resultats de la cerca

Advocat i diplomàtic, viatjà per Europa i Amèrica Perfeccionista en la forma i en la sonoritat del poema, utilitzà poèticament paraules sense sentit jitanjáfora Cal destacar Poemas en menguante 1928, Canto redondo 1934, Tiempo en pena 1950 i Nada más que 1954

Era filla de Felip III de Navarra Es casà amb Pere III de Catalunya-Aragó, a Alagó, el 1338 Tingué cinc fills dos barons, que moriren de mesos, i tres filles, dues de les quals li sobrevisqueren Constança nada el 1340, que fou reina de Sicília, i Joana 1345, que fou comtessa d’Empúries Fou enterrada a Sant Vicent de València

La seva obra, molt influïda per Proust i Faulkner, és un intent renovador que es caracteritza per una visió ellíptica i intellectualitzada de la realitat Nunca llegarás a nada 1961, Volverás a Región 1968, Una meditación 1970, Una tumba 1971, La otra casa de Mazón 1973, El aire del crimen 1980, Herrumbrosas lanzas 3 volums 1983-86, El caballero de Sajonia 1991 Publicà també el volum d’assaigs La construcción de la torre de Babel 1990

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos 2005, entre d'…

Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001

Realitzà estudis d’arquitectura i disseny gràfic L’any 1982 es feu conegut amb l’obra Taxista per a El Víbora , on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea Collaborà també a Rambla , Makoki , i en publicacions estrangeres com Charlie Hebdo França o Raw EUA Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics Chester Gould, etc i del cinema negre Entre d’altres títols, ha publicat Museo vivo 1987, Terrorista 1989, El 4º poder contra los NADA 1990 i Taxista segunda parte 1991 i Doctor Vértigo 1991

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El final del amor…

De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976, Siete días…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…