Resultats de la cerca

En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss

Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la possibilitat…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…

A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…

Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…

Fill pòstum d’un petit terratinent, fou alumne de l’escola de Grantham i més tard del Trinity College de Cambridge, d’on l’apartà l’epidèmia de pesta que envaí Anglaterra els anys 1665 i 1666 Refugiat al seu país natal, llegí els grans autors científics clàssics i moderns i començà a reflexionar sobre el que havia d’ésser la seva obra futura mètode matemàtic de les fluxions origen del càlcul infinitesimal, teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal De retorn a Cambridge, fou nomenat fellow i, dos anys més tard, professor de matemàtiques, càrrec que ocupà fins que…

Passà tota la vida a la seva ciutat natal Atret per la teologia fou educat en un pietisme rigorós i, després, per la matemàtica i per la física de Newton, es graduà i ensenyà 15 anys com a lector i des del 1770 com a professor ordinari de lògica i metafísica a la universitat En la seva primera època es dedicà als problemes de les ciències, en relació amb els sistemes de Leibniz i de Wolff féu diversos cursos de geografia decenni del 1750 i elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar , recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace La dissertació De mundi…