Resultats de la cerca

Pertanyia a una antiga família de compositors i instrumentistes flamencs, els primers membres de la qual es troben documentats al segle XVII Treballà com a intèrpret d’oboè per al príncep elector de Baviera mentre aquest fou als Països Baixos, i el 1726 es traslladà a la cort de l’elector a Munic Posteriorment esdevingué oboè de cambra del rei a Versalles i el 1746 tornà a Gant Quan morí, la seva vídua cobrà una pensió del rei de França en reconeixement als serveis musicals del marit Loeillet escriví sonates per a dues flautes, o dos violins, i baix continu seguint el model de la sonata da…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J Blow i W Croft…

Fou alumne del Conservatori de Ginebra i posteriorment es traslladà a París, on es perfeccionà amb Olivier Messiaen Membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric a partir del 1956, posteriorment en fou oboè solista Els seus interessos musicals s’encaminaren cap a la música antiga A més a més d’esdevenir un excellent intèrpret de flauta de bec, fundà l’Ensemble Ricercare El 1964 començà a impartir classes d’oboè barroc a la Schola Cantorum de Basilea i posteriorment també feu classes de flauta de bec al Conservatori de Zuric Enregistrà el Concert per a oboè KV 314 de WA Mozart sota la direcció…

Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel,…

Germà gran de Giovanni Battista Sammartini, probablement estudià l’oboè amb el seu pare El 1720 tocava aquest instrument, juntament amb el seu germà, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de Milà El cèlebre flautista JJ Quantz, quan visità la ciutat el 1726, el considerà l’únic bon intèrpret d’instrument de vent que tocava en l’orquestra de l’Òpera Pel que sembla, Giuseppe abandonà Itàlia el 1728 per anar a Londres, on passà la resta de la seva vida A la capital anglesa guanyà ràpidament una excellent reputació com a intèrpret d’oboè i tocà en l’orquestra de GF Händel A partir del 1736 fou…

Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852

Començà els estudis amb el seu pare, que també era professional d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Colònia i del Conservatori de Música de París El 1946 arribà a solista de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia S’interessà particularment per la música contemporània i participà en festivals especialitzats com els de Berlín, Varsòvia i Venècia Molts compositors, com BA Zimmermann, T Baird o W Kotonski, li dedicaren obres seves Tingué una relació particularment intensa amb l’italià B Maderna, de qui estrenà dos concerts per a oboè 1962 i 1967 i la Grande Aulodia per a flauta…

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li dedicaren sengles…

Es formà musicalment al Conservatori de Praga, i estudià musicologia, estètica i filosofia a la universitat de la capital txeca, on es doctorà el 1933 Famós intèrpret d’oboè, el 1928 fundà el Quintet de Vent de Praga, amb el qual tocà durant vint-i-set anys També treballà com a oboista en l’Orquestra Filharmònica Txeca 1930-33, i del 1934 al 1943 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Praga En 1934-46 dirigí la Societat coral Hlahol de Praga, que actuava acompanyat de l’Orquestra Filharmònica Txeca i de l’Orquestra Simfònica de Praga en obres simfonicocorals, habitualment dirigides per…