Resultats de la cerca

Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou…

Ha estat un dels intellectuals més actius a la seva ciutat Publicà versos Flames d’amor i de pietat , 1919 i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui 1931, Ideari cívic 1933, Diplomàcia 1938 —teatre—, Jardí de nois i noies 1962, D’impremtes i d’impressors a Sabadell 1963 i A l’ombra del campanar 1970, i un interessant vocabulari d’excursionisme Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a Diari de Sabadell , Revista de…

Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló  i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…

Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS

Collaborà en De Tots Colors 1908 i Ideari 1929, de Barcelona, i en L’Avi Muné , de Sant Feliu de Guíxols Publicà l’entremès còmic Coincidències 1908, la novella La malalta 1911 i els reculls de poemes A l’ombra del camí 1924 —amb pròleg d’Ignasi Iglésias— i L’íntim refugi 1954

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi…

Adscrit al Collegi Català, debutà a primera divisió el 7 de setembre de 1975 i durant quatre temporades dirigí 29 partits Fou escollit com a representant dels àrbitres catalans Al gener del 1980, patí una ombra d’infart durant un partit i fou rellevat Retornà a l’arbitratge vint-i-tres mesos després, però en no poder recuperar la categoria anterior es retirà

Renovà l’escultura amb el seu realisme i el seu afany de descompondre les formes estàtiques de l’escultura tradicional en un joc de llum i d’ombra Influí Rodin, de qui fou amic Boccioni el considerà el seu mestre i el precursor del dinamisme en l’art 1909 Obres Conversa al jardí 1893, Yvette Guilbert 1894, Ecce puer 1906-07