Resultats de la cerca

Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la Concepció Immaculada de Maria

Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes…

Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat de sacerdot a Vic el 1935 Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis 1956, Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pabordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins 1963

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…

Fill del poeta  Francesc Crespí de Valldaura i de Borja  i germà de  Cristòfor  i  Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu…

Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981, Santa Eulàlia…

Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…