Resultats de la cerca

El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país El trueno entre las hojas 1953, El baldío 1966, Madera quemada 1967, Moriencia 1969 També publicà novelles com Hijo de hombre 1960, Yo el Supremo 1974, considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante 1992, El fiscal 1993, Madama Sui 1996 i La…

Format a la Banda de Músicos de la Policía, a Asunción, el 1920 es traslladà al Conservatorio de Música de Buenos Aires, on estudià violí amb A Gaos i composició amb A Williams i C Piaggio Gràcies a una beca del govern paraguaià estudià a la Schola Cantorum de París, on perfeccionà els seus coneixements de violí De nou al Paraguai, es convertí en un dels impulsors de la vida musical del país a través de diverses iniciatives El 1940 fundà l’Escuela Normal de Música, i el 1957, l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Asunción, de la qual fou director fins a la seva mort Les seves obres s’inscriuen…

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal Suprem, li reportà una…

En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976

Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina

Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici

Jugava d’extrem dret Ingressà al FC Barcelona 1957-59 procedent del Libertad d’Asunción Disputà 21 partits i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1959, una Copa del Generalísimo 1959 i una Copa de Fires 1958 Fou internacional paraguaià

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1975-76 procedent del Cerro Porteño del Paraguai Jugava de migcampista i estigué a l’Espanyol fins a l’edició 1978-79 Disputà 105 partits de Lliga i marcà 11 gols Retornà al Cerro Porteño Fou internacional paraguaià

La temporada 1986-87 jugà al Centre d’Esports Sabadell a primera divisió procedent del Libertad d’Asunción Davanter, hi jugà 26 partits de Lliga i marcà 3 gols Després jugà amb l’Oviedo, l’Elx, l’Independiente i el Cerro Porteño Fou trenta-set vegades internacional paraguaià, amb 6 gols marcats, i disputà la Copa del Món 1986