Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, s’entrenà amb Carles Subirana El 2005 es proclamà campiona d’Espanya en 1500 m lliure i subcampiona en 800 m Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, un Campionat del Món 2007 i un d’Europa 2006 En els Jocs Mediterranis, assolí una medalla de plata en 4 × 200 m lliure 2005 i una de bronze en el relleu llarg 2009

Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona  ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al 1986, cal…

Germà de Joan Baptista Plasència i Valls Fou infant de cor al Collegi de Corpus Christi de València i organista de diferents esglésies El 1875 substituí el seu germà Marià com a mestre de capella del Collegi del Patriarca Escriví una missa de rèquiem a vuit veus, un Staber Mater, una missa de glòria a quatre i vuit veus i un Sacrum convivium El seu germà Marià Plasència i Valls Benaguasil ~1815 — València 1875 fou també mestre de capella i autor de música religiosa

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista, per exemple, a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València Quan morí el seu germà Marià 1875, Lambert el substituí com a mestre de capella del Collegi del Patriarca, on romangué fins a la seva mort…

Fill de Marià Plasència i Valls, estudià al conservatori de València i fou organista de les esglésies de Sant Bartomeu i de Corpus Christi Deixà nombroses misses, com la coneguda amb el nom de Les campanades , un Miserere, dos Magnificat , alguns motets i una Cançoneta

Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia adquirit La major part de les seves composicions són de tipus religiós E Torres, organista de Sevilla, s’interessà per la seva obra, que…

Fou membre d’una família de músics, formada pels germans Lambert, Joan Baptista i Marià, i Vicent -fill de Lambert- i Joan Baptista -fill de Marià- Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà al Collegi del Corpus Christi València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys El 1842 fou nomenat organista al collegi, càrrec que conservà la resta de la seva vida El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis Aquella estada li permeté perfeccionar els…

Estudià al Collegi del Patriarca de València, on fou cantoret Hi fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 El 1848 anà a París És un dels primers autors valencians que diferencien clarament el gènere religiós del profà Autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i de la sarsuela El desertor 1855 Assolí anomenada amb el seu Himno a San Mauro , amb un coral per a gran orquestra dedicat a sant Vicent Ferrer i amb un Veni Creator per a orgue que HEslava inclogué en el Museo orgánico

Ensenyà a la Universitat de Salamanca i fou conseller jurídic dels Reis Catòlics i de Carles I Recopilà les lleis i pragmàtiques dels regnats anteriors Escriví una Crónica de Enrique IV , la seva obra més important, Anales breves i Avisos a Carlos V

Autor de Tragedia llamada Josefina 1540, la qual tracta, d’una manera molt lliure, del tema bíblic de Josep, i fou inclosa a l’índex de llibres prohibits el 1559 Reuní poemes i narracions a Cortes de casto amor y cortes de la muerte , acabat i publicat per Luis Hurtado de Toledo el 1557