Resultats de la cerca

Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914,…

Influït per Vico, Schlegel i sobretot Hegel, abandonà la seva formació illustrada i es decantà cap a una valoració de l’obra literària, no pas pels seus elements exteriors, sinó en la seva totalitat i en relació amb el temps en què fou concebuda Per la seva participació en els fets del 1848, fou retirat del seu lloc de professor a Nàpols, empresonat i forçat a l’exili A Torí collaborà en diaris i revistes i impartí un curs sobre Dant Professor de literatura italiana al Politècnic de Zuric 1856, continuà les lliçons sobre Dant i Petrarca Valutazione della Divina Commedia, Situazioni…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes …

Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England ‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845, fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada, les formes d’…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica Fou designat successivament alcalde de Reus i de Barcelona 1841, diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de la Governació i catedràtic de medicina legal i toxicologia de l’escola de San Carlos 1843 Formà part de la Comissió…

Tingué els primers contactes amb les lletres en el medi familiar, puix que no anà a escola fins a 10 anys Des del 1938 fins a l’ocupació alemanya s’estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d’Espanya, i allí cursà estudis d’ensenyament mitjà Tornà a Catalunya, i a Barcelona cursà estudis de ciències exactes, que el feren apassionar per l’àlgebra Vers el 1955 havia fet una gran amistat amb poetes com Riba, Gil de Biedma, etc, i es guanyava la vida escrivint sobre pintura i literatura i traduint i fent de lector d’editorials El descobriment d’alguns escriptors anglesos de…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…

El 1860 anà voluntari a la guerra d’Àfrica quan, durant el Bienni Progressista, ja havia presidit a Barcelona una societat secreta 1856 Francmaçó des del 1863, formà part el 1868 de les juntes revolucionàries de Barcelona i de Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 i diputat a Corts per Igualada els anys 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, i portà a terme una remarcable activitat parlamentària mitjançant diverses intervencions i la participació en comissions Durant aquells anys també destacà com a periodista polític entre el 1868 i el 1870 publicà la…