Resultats de la cerca

Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots

Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de…

Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir …

Noble napolità Era fill d’Alfonso i de Diana de Cardona Participà activament en les lluites militars d’Itàlia entre el 1512 i el 1525, al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de l’emperador Carles V El 1512 fou fet presoner per Gastó de Foix a la batalla de Ravenna L’any 1521 contribuí a la conquesta del Milanesat, i un any després participà en la batalla de Bicocca El 1524 derrotà el francès Bonnivet, i l’any següent era l’artífex de la victòria de Carles V a Pavia Poc temps abans de morir informà l’emperador d’una conjura que Francesc Sforza, duc de Milà, projectava contra…

Doctor en ambdós drets, fou monjo 1764 i arxiver de Montserrat ja n’era el 1771 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1785 i de la Reial Acadèmia d’Història 1802 Treballà als arxius de Ripoll, Sant Benet de Bages i Montserrat D’aquest darrer arxiu confegí un Índice dels documents més antics 888-1120 A petició de Francisco de Zamora, el qual projectava una història monumental de Montserrat, escriví, en castellà, una història de Montserrat Història de Montserrat 888-1258 , que ha estat editada modernament 1990 i compongué uns annals de Montserrat del 1258 al 1485 L’…

Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a…

Fill de Frederic II i d’ Elionor de Nàpols Sicília havia de tornar al domini dels Anjou a la mort de Frederic però com que aquells trencaren la pau del 1302, Frederic II nomenà Pere vicari seu 1317, el féu coronar com a successor i l’associà al govern 1321 Projectava de casar-lo amb una filla de l’emperador Enric VII, el qual morí abans de concloure els tractes Pere es casà amb Elisabet de Caríntia 1323 Ajudà a la defensa del regne contra el rei Robert I de Nàpols 1325 i anà amb les naus sicilianes a rebre l’emperador Lluís IV el Bavarès 1327 Regnà des del 1337, amb l’oposició…

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de la zona…

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…