Resultats de la cerca

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits  Jesús Ernest  i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de…

Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladró, a València, per raó d’uns deutes El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al regne de Múrcia Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça 1435 Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després 1453, les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general…

Especialista en història medieval Estudià a l’Escola Normal Superior de París Després d'una estada d’estudis a la Universitat Carles de Praga 1947-48, d’on tornà després del cop que instaurà el comunisme a Txecoslovàquia, fou professor a París i Lilla, i el 1958 ingressà al CNRS Centre National de la Recherche Scientifique de París El 1960 s’incorporà a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials EHES, on tingué com a mentor Fernand Braudel i on, des del 1962, ocupà diversos càrrecs a la direcció fins a la jubilació 1977  Des del 1969 coordinà durant molts anys la revista francesa d’història…

Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia rebut de…

Vida i obra Cursà estudis de filosofia i de filologia a la Universitat de València, que no acabà, i treballa com a professor de català i traductor, activitat a la qual es dedica professionalment Amb altres escriptors de la seva generació, com ara Josep Piera, Josep Lluís Seguí, Eduard J Verger i Josep Lluís Bonet fundà Cairell 1978-81, revista que, juntament amb l’antologia Carn fresca 1974, assenyalà la irrupció de joves escriptors que renovaren el panorama literari valencià Amb el seu primer recull Llarg camí llarg 1977, premi Vicent Andrés i Estellés, inicia una reflexió…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari de nombroses…

Cursà estudis d’història a la Universitat d’Oxford i exercí la docència a les universitats de Warwick Anglaterra i Wisconsin, a Madison Estats Units En l’actualitat és professor d’investigació del CSIC a Barcelona Inicià aviat una tasca important que no ha deixat mai de banda la divulgació històrica d’alt nivell Publicà un excellent manual sobre la societat europea dels s xvi i xvii The Iron Century Social Change in Europe 1580-1660 , 1971, i un llibre sobre la idea de tolerància a l’Europa moderna, una obra on s’analitza prou clarament el binomi política i religió The Rise of Toleration ,…

Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se’n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…