Resultats de la cerca

Formà part del collectiu perpinyanès Emili Xatard És el fundador de la revista satírica El Fiçó  i collabora al Punt Catalunya-Nord Es mou entre la poesia, la narració i el periodisme També és autor de lletres de cançons Publicà tres reculls de narracions breus Xipotades 1995, Tot allò de viu que mai no ha viscut 2001, L’enivrement des senteurs, le charme bucolique, l’éventail des couleurs i altres històries imprescindibles 2004, i quatre reculls de poesia Quotidianitats 1992, Deport al cau 1993, Nou codi de la ruta 1994 i Boirines de Mesell 1997

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura Fou professor de llengua copta, des del 1962, a la Universitat Catòlica de Washington EUA, director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i membre de la comissió per a la publicació de la Biblia Polyglota Matritensis

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…

Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el…

Dentista de professió, el 1981 fou cofundador de Ràdio Arrels, i el 1985 fundà amb la seva dona Marie-Ange Falquès l’editorial Llibres del Trabucaire, amb la finalitat d’impulsar la publicació i la difusió de joves autors en català de la Catalunya del Nord, de llibres sobre la Catalunya del Nord, en català i en francès, de traduccions al francès d’obres d’escriptors catalans de l’Estat espanyol, i també d’autors occitans Entre els autors difosos cal esmentar Joan Lluís Lluís, Joan-Daniel Bezsonoff, Aleix Renyé, Gerard Jacquet i Michel Sargatal, que el 1995 publicaren, sota el…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Paul-Valéry de Montpeller Durant l’any 1987, que passà a Prats de Molló fent tasques de substitució del servei militar per la seva condició d’objector de consciència, entrà en contacte amb el català literari El 1988 s’incorporà al setmanari El Punt Catalunya Nord , i després de la seva desaparició continuà collaborant en  El Punt com a corresponsal a la Catalunya del Nord i a França Collaborador també en altres mitjans, entre d’altres  Enderrock  i Vilaweb, és un dels capdavanters de la defensa del català i de la cultura catalana a la…

En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha collaborat, especialment amb Lluís Llach , Jaume Sisa i Enric Casasses El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers De les nombroses influències sobresurten el jazz , el rock , el jazz-rock especialment en la versió catalana…