Resultats de la cerca

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Després d’haver ocupat diversos càrrecs en institucions docents eclesiàstiques, fou nomenat bisbe de Tikhvino i auxiliar de Novgorod 1913, diòcesi que ocupà com a arquebisbe residencial a partir del 1925, per passar a metropolita de Leningrad el 1933 El 1945, en un concili de l’Església russa, fou elegit patriarca de Moscou i de tot Rússia Escriví nombroses obres sobre teologia tingué cura també d’una nova edició en rus de la Bíblia

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual

Estudià a l’Escola d’Art de la seva ciutat nadiua 1937-42 Treballà tres anys a Estocolm, on fou influït per l’obra d’ESAsplund El 1946 passà sis mesos a l’estudi d’Alvar Aalto a Hèlsinki i el 1949 entrà en contacte amb FLlWright a Taliesin, del qual també rebé influències La seva obra parteix del funcionalisme escandinau, però se n'allunya pel fort expressionisme, que l’apropa al fantàstic De l’any 1952 és la seva casa a Hellebäk, de planta oberta el 1956 féu seixanta-tres cases de la ciutat Kingo, prop de Helsingör el barri residencial de Frederiksberg, a Copenhaguen, és del…

Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals

Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s’establí a Roma Familiar del cardenal Pietro Barbo futur Pau II, fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari Des del 1464 fou bisbe no residencial de Tarassona Acumulà el deganat de Tudela 1471 i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias Cardenal in pectore de Pau II 1468, el 1476 en fou creat per Sixt IV Protector de l’orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino da Fiesole

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…

Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…

De família noble, estudià a París 1582 i a Pàdua 1589, on es doctorà en dret 1592 Sacerdot i canonge d’Annecy 1593, es dedicà a les missions catòliques en el Chablais 1593-98 bisbe coadjutor primer 1599 i residencial després d’Annecy-Ginebra 1602, implantà la reforma en tots els camps, amb una especial atenció a la predicació, que ell mateix exercia A París tingué contacte amb Pierre de Bérulle , Vicenç de Paül i la família Arnauld Amb Jeanne F Frémyot de Chantal fundà l’orde de la Visitació 1610 La seva espiritualitat, molt amable i dolça, que creà escola, es manifesta sobretot…

Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la…