Resultats de la cerca

Començà l’any 1962 i des del 1964 és soci de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit 1969-71, 1973-75, des del 2009 Ha fet centenars de topografies i ha obert noves cavitats, principalment a Catalunya i als Picos de Europa, en què destaca l’exploració de la cova Cuberes Formà part de les juntes del Comitè Regional d’Espeleologia i de la Federació Catalana d’Espeleologia Publicà mensualment a l’ Avui cròniques d’espeleologia 1978-81 i collabora en la revista Biosp de l’Associació Catalana de Bioespeleologia, en el butlletí…

Membre del partit comunista des del 1929, fou presidenta de l’Associació Alemanya d’Escriptors des del 1952 al Berlín oriental Narradora de les lluites revolucionàries i de la resistència antifeixista, en l’estil del realisme socialista, contribuí a definir programàticament aquest, sobretot a través de la seva correspondència amb GLukács Obres importants són Das siebte Kreuz ‘La setena creu’, 1942, Die Entscheidung ‘La decisió’, 1959 i Das Vertrauen ‘La confiança’, 1968 En el camp de l’assaig, cal esmentar Briefe an Leser ‘Cartes al lector’, 1970, Über Kunstwerk und Wirklichkeit ‘Sobre l’obra…

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La humanitat tal com…

Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…

S’inicià al Grup d’Espeleologia del Foment Martinenc GEFOMA el 1971, del qual fou directiu Des del 1979 fou membre de la Secció d’Investigacions Espeleològiques SIE del Centre Excursionista Àliga Fins el 1979 formà part de l’equip de rescat espeleològic de la Companyia Alpina de la Creu Roja de Barcelona i del Grup de Socors a Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Fou membre del Comitè Català d’Espeleologia de la FEEC, del Club Deportivo de Ingenieros Industriales de Madrid i de l’Spéléo Club de París Durant les dècades de 1970 i 1980 explorà grans…

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…

Vida Resident a Barcelona des de jove, fou doblador als estudis Trilla-La Riva i Voz de España, a més de periodista en revistes especialitzades Escriví La marcha del hambre , guió que fou elegit per la productora anarcosindicalista SIE Films per encetar el seu projecte de rodar films de ficció compromesos socialment L’esmentat guió es convertí en Aurora de esperanza 1936-37, que dirigí ell mateix la cinta no agradà gens els sectors més extremistes del sindicat, fet que retardà la seva estrena fins el 1938 i només a les tres ciutats més importants de la zona republicana, just quan…

Vida Fill de l’inventor i guionista Antoni Graciani i Pérez Amb el també muntador Joan Pallejà i altres, treballà a partir del 1936 per al Comitè de Producció del SIE Films CNT amb títols com ara Expedición antifascista a las Baleares 1936, Manuel Berenguer, La batalla de Farlete 1936, anònim i Cataluña mártir 1938, collectiu Després de la guerra s’exilià a Veneçuela amb el seu pare i regentaren un negoci de revelatge de films Tornà a Catalunya, però no trencà els lligams amb Veneçuela Treballà com a muntador en les coproduccions d’Aureliano Campa - CIFESA, com ara Un enredo de…

Vida Fill de Llorenç Castellví i Bassa mort a Barcelona el 1933, comerciant que comprava, venia i llogava films pel seu compte Posteriorment ho feu a Procine de Barcelona 1924, a París a través d’Amado & Castellví Agence Internationale Cinématographique 1925-27, amb sucursals a Europa i Amèrica i de nou a Barcelona en diverses empreses Josep Maria Castellví abandonà a quinze anys la carrera eclesiàstica i s’incorporà en la secció de lloguer de la distribuïdora on treballava el seu pare, Cinematográfica Verdaguer, i passà al departament de publicitat Al final de la Primera Guerra Mundial…