Resultats de la cerca

Exponent màxim del corrent romàntic al Japó, a 17 anys es convertí al cristianisme i a 22 ingressà en el cercle literari romàntic Minyūsha ‘Els amics del poble’, fundat el 1887 Collaborà en el seu òrgan, Kokunin no Tomo ‘Els amics de la nació’, i en el diari Kokunin Shimbun ‘La nació’ De la seva obra cal esmentar Hototogiso ‘El cucut’, 1898-99, la més coneguda, Omoide no ki ‘Records’, 1900-01, Kuroshio ‘Corrent negre’, 1903, atac contra els polítics, Shizen to jinsei ‘La natura i la vida humana’, 1905 i Nihon kara Nihon ye ‘Del Japó al Japó’, diari de la volta al món que…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se a donar una…

Vida i obra Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampillas, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió i s’establí a Gènova La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas 1778-81 Aquest treball és dividit en…

Vida i obra Arribà a ser prior del cenobi tarragoní Fou autor de l’obra Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775 , escrita en nou volums i que restà inèdita El manuscrit es conserva a l’arxiu del monestir de Poblet L’obra, un recorregut pels fets més destacats succeïts al continent europeu al llarg del període esmentat, és un exemple de la historiografia erudita de l’època, en la qual destaca la visió providencialista, moralista i teleològica de la història Fou també un destacat orador i predicador Fruit d’aquesta activitat, publicà l’obra Oraciones Panegyricas…

Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine Tots…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…