Resultats de la cerca

S’inicià en l’equip de la Biblioteca Pública de Montgat, que el 1939 esdevingué la Unió Esportiva Montgat Conegut popularment com el Gat per la seva capacitat per al salt, jugà tota la seva carrera esportiva a la UE Montgat, malgrat que reforçà l’equip del FC Barcelona en alguns torneigs internacionals i partits amistosos La temporada 1945-46 disputà la final del Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola absoluta en trenta-vuit ocasions, amb la qual disputà el Campionat del Món 1950 La temporada 1954-55 es retirà a causa d’una lesió, i el seu club l’…

Competí pel Club Patí Cobra de Cardedeu en patinatge de velocitat Entre el 1997 i el 2009 guanyà trenta-vuit medalles d’or, vint-i-quatre de plata i nou de bronze en el Campionat de Catalunya Aconseguí catorze medalles d’or, vuit de plata i set de bronze en els Campionats d’Espanya durant el període 1999-2008 Formà part de la selecció catalana en diverses edicions de la Copa Sud-amèrica, i de la selecció espanyola en tres Campionats d’Europa 2004, 2005, 2006 i un Campionat del Món 2008 Rebé una beca del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 2004-05 i el…

Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval…

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit…

Vida Germà del també realitzador Juli , es formà professionalment a la Gaumont francesa 1922-28, i després assumí tasques de producció a Barcelona per a la Films Barcelona Durant la guerra civil marxà a Hollywood, on escriví i realitzà la comèdia Castillos en el aire 1938, en castellà per al mercat de parla hispana a continuació viatjà a Cuba, on el 1939 rodà quatre comèdies, algunes de musicals El 1941 s’installà a Mèxic, on desplegà una ingent activitat com a argumentista, adaptador, dialoguista, guionista o director de cent trenta-vuit títols fins el 1969 D’aquestes cintes comercials en…

Pertanyia a la família dels ducs de Montfort-Bregenz, la qual cosa facilità la seva carrera política al servei de la casa dels Habsburg Prengué part en diverses batalles Després de la de Näfels, ocorreguda el 1388, fou nomenat governador de Thurgau, Aagau i la Selva Negra Entre el 1395 i el 1397 estigué al capdavant de la casa del duc Leopold IV d’Àustria, i del 1413 al 1415 fou governador d’Estíria La seva obra poètica es conserva a la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, en un únic manuscrit Heidelberg Universitätsbibliothek, Pal Germ 329 copiat a Bregenz Àustria, segurament per…

Extrem dret, a l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona procedent del Peñarol 1959-62 del seu país, i hi romangué fins el 1964 Disputà 16 partits de Lliga, en els quals marcà dos gols, i fou campió de la Copa 1963 Retornà a l’Amèrica del Sud per jugar amb el River Plate 1964-68, el Nacional 1969-1974, el Santiago Morning 1975 i el Defensor 1976 Al llarg de la seva carrera guanyà nou campionats de l'Uruguai 1958-61, 1969-72, 1976, la copa Libertadores 1960, 1961, 1971, la copa Intercontinental 1961, 1971 i la copa Interamericana 1972 Amb la selecció de l’Uruguai fou trenta-…

A vint anys arribà a Catalunya procedent del San Lorenzo de Almagro argentí i fitxà pel CP Tordera durant una temporada, abans de marxar al CP Alcobendas, en el qual jugà fins la de 1999-2000 Després tornà a Catalunya per jugar tres temporades en el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2003, i romangué tres temporades més en el CP Vilanova, amb el qual arribà a una altra final de la Copa de la CERS 2006, i on acabà la seva carrera com a jugador Inicià una nova etapa com a coordinador dels equips de base del Reus Deportiu i la temporada 2008-09 es convertí en ajudant del…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…